Polític i periodista valencià, va néixer a Castelló el 1924. Fou ben conegut arreu dels Països Catalans per les seves activitats periodístiques i polítiques. Entre els anys 1942 i 1962 va col•laborar amb la premsa diària de la ciutat de València. El mateix any 62 va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV) i va participar a Munic en el IV Congrés del Moviment Europeu, una assemblea democràtica i europeista, per la qual cosa les autoritats espanyoles, al seu retorn, l’impediren l’entrada al país i va haver d’exiliar-se a l’estranger. Va establir la seva residència a París i l’any 1964 tornà al País Valencià, on fou confinat a Dènia per mig any. Això no li va impedir continuar el seu treball a nivell de partit i va participar en nombroses activitats antifranquistes.
Més tard va fundar l'agència de publicitat "Publipress". A partir de l’any 1966 va començar a fer col•laboracions amb la premsa valenciana (“Levante”), barcelonina (“La Vanguardia Española”), així com en diaris com “Madrid”, o “Informaciones”. També va ser col•laborador actiu de “Valencia-fruits”, “Avui” i “Serra d'Or”. Fou també un dels impulsors de la revista “Dos y dos”.
Va ser una de les primeres veus de l'esquerra nacionalista que defensava la integració a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Després de la desaparició del PSV, participà en la constitució del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
El 1977 publicà el llibre Política per a un país (1977), d'on destacava la necessitat de la recuperació de la identitat i de l'autoestima valencianes en un marc de construcció europea. El seu protagonisme al partit anà decreixent quan aquest es vinculà al PSOE i s'imposaren les línies reformistes.
Vicent Ventura va morir el dia de Nadal de l’any 1998.