Vicent Peris: Cap de les germanies

Vicent Peris, ciutadà de València, esdevingué cap principal del moviment de les primeres germanies valencianes que es donaren entre 1519 i 1523. Eren temps de revoltes populars contra el sistema feudal, temps en que la pesta, la fam i l’encariment del cost dels productes més bàsics feien augmentar el descontentament popular. I tot això feu que apareguessin les Primeres Germanies, primer moderades i dialogants, i després, extremistes, radicals i bèl·liques.

Peris, velluter d’ofici, fou membre de l’anomenat Junta dels Tretze, organisme format per la gent del poble i d’oficis com blanquers, teixidors,... per tal de reformar el govern municipal i disminuir el valor dels censals del poble. Participà als primers avalots contra la noblesa.

S’incorporà al cos armat de Joan Llorenç, que sortí de la capital valenciana cap a Xàtiva. Era el juny de 1521, quan Peris destacà per prendre per la força de les armes el castell de la ciutat, voltat i ajudat pels agermanats. En aquella batalla el capità fou ferit de mort i Peris prengué el comandament. Després d'una dura lluita amb intervenció de canons, ocupà el castell el 14 de juliol. Aplegà una milícia important i partí en observació de les forces del virrei, Diego Hurtado de Mendoza, que es trobava prop de Gandia. Prenent la iniciativa, tractà de bloquejar a Gandia el virrei, que es refugià a la vila. El duc, deixant-se aconsellar pels seus, es decidí a sortí a la batalla refiat de la seva cavalleria i dels canons que duia. Peris acceptà la lluita en veure les primeres maniobres, i s’acostà a la vila amb algunes peces d’artilleria. El primer foc artiller resultà recomanable als agermanats, i el virrei irat intentà una resposta amb 200 cavalls, que foren rebutjats pels homes de Peris molt ben dirigits. El contraatac encara fou més clar pels agermanats, que dispersaren la infanteria enemiga i es quedaren els canons. El virrei va haver de fugir amb més de 200 morts i molts ferits a l’esquena. Així Peris va obtenir la seva primera victòria com a dirigent i entrà triomfador a Gandia. Manà batejar els moros de la vila i expulsà molts castellans, que tot hi haver lluitat pels agermanats a Castella, havien vingut al País Valencià per lluitar a favor del virrei.

Contrari a l’actitud conciliadora dels jurats i partidari de la resistència a ultrança, intentà combatre l’exèrcit del lloctinent, però, fou derrotat pel marquès de Zenete, germà del virrei, i es refugià a Alzira i més tard a Xàtiva. Mentre, el virrei fracassava amb grans pèrdues contra aquestes dues ciutats, que encara quedaven agermanats lluitadors.

Vicent Peris, comandant de les forces de Xàtiva, s’avingué a celebrar converses amb el marquès de Zenete, germà del virrei, que hi entrà amb un centenar de soldats. Les discrepàncies acabaren amb dura violència, i finalment el marquès i tots els seus foren capturats el gener de 1522. En absència de Peris, les autoritats alliberaren el marquès el 22 de febrer de 1522.

Mentrestant, Peris decidia tornar a València, disfressat, per provocar-hi una nova rebel·lió. La seva presència, en ser revelada al poble, motivà una gran concentració d’entusiasme. Però seguidament arribà la resposta, un exèrcit de 5000 homes precedit pel governador, els jurats i el mateix marquès, l’atacaren a la seva casa, on després d’una defensa aferrissada, el marquès morí. Peris es refugià a casa seva amb uns quants dels seus. Incendiat l’edifici pels qui l’assetjaven va haver de sortir-ne i fou assassinat immediatament. Era el 19 d'octubre de 1521. Tots els seus bens foren confiscats, i el seu cap fou clavat al portal de St. Vicent, i el seu braç dret dut a la picota d’Otinyent.

Vicent Peris ha estat mitificat com un heroi popular durant molts anys, i això ha estat resultat de la constant lluita a favor dels drets del seu poble durant tota la seva vida.