Vicent Marco Miranda va ser el primer alcalde republicà de la ciutat de València, i va ser un dels impulsors i fundadors del partit Esquerra Valenciana. Marco va assumir transitòriament l’alcaldia de la ciutat i feu el primer ban republicà en la llengua del país
Malgrat que el 15 d’abril del 1931 fou nomenat alcalde degut al triomf del seu partit (aleshores Partit d’Unió Republicana Autonomista), fou cridat pel govern espanyol per exercir de governador civil a Còrdova, on va intentar lluitar contra els intents caciquil. Malgrat els seus esforços, va ser destituït per la pressió dels exmonàrquics.
Desmoralitzat pels fets que vivia, deixa el seu partit. Igualment, diferents militants escindits del Partit d’Unió Republicana Autonomista funden un nou partit per la seua disconformitat amb la col·laboració del PURA en el govern dretà constituït a l’estat espanyol després de les eleccions de novembre de 1933. Pretenien mantenir la tradicional sintonia del partit republicà amb les classes populars i especialment amb els sectors acostats als plantejaments anarcosindicalistes; així, tal com es proclama el manifest fundacional, el nou partit neix amb la voluntat d’unir el seus esforços "als dels veritables republicans i als de quants en les lluites socials pugnen per establir els legítims anhels de les organitzacions obreres".
Això i la important vocació unitària del nou partit, va comportar un procés de diàleg i convergència amb Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) - una organització política que s’havia constituït a Castelló l’any anterior i que es trobava en fase d’incorporació al nou partit Izquierda Republicana (IR) - i que va concloure, a l’inici de la guerra civil, amb la integració a Esquerra Valenciana del sector més nacionalista, encapçalat per l’històric dirigent Gaietà Huguet. Com varen fer altres personalitats com Miquel Duran, Manuel Sanchis Guarner i Josep Bendito, Vicent Marco va entrar a formar part d’Esquerra Valenciana, tot esdevenint diputat a les Corts l’any 1936 en nom del Front Popular. Marco es va incorporar al grup parlamentari d’Esquerra Catalana, junt amb els diputats d’ERC escollits al Principat.
Amb l’entrada de les tropes franquistes a València, en Vicent, que aleshores era diputat a les Corts, va haver de passar a la clandestinitat. Va morir l’any 1946 i el seu enterrament fou una veritable mostra d’afirmació republicana.