Vicent Andrés Estellés va ser un poeta i escriptor que va mantenir un compromís al llarg de tota la seva vida amb el país i la llengua catalana. Alguns dels seus versos han esdevingut molt populars i coneguts.
Estellés va néixer a Burjassot (l'Horta) el 4 de setembre de 1924 en una família d'arrels populars. Les seues relacions familiars i l'entorn del seu poble foren font d'inspiració de les seves primeres poesies. Però en els seus inicis literaris, es centrarà sobretot a escriure teatre, de manera que escriu obres que ell anomena de combat, molt influïdes per l'entorn sociopolític (República i guerra). Pren com a font de la seva poesia autors com Manuel Machado, mossèn Cinto Verdaguer, Josep Maria de Segarra o Josep Carner. Un cop acabada la guerra, va haver de destruir bona part dels llibres que tenia a casa i va començar a fer de forner (com el seu pare).
Va estudiar periodisme a Madrid i comença a col·laborar amb la premsa valenciana del moment, fins a esdevenir redactor en cap del diari Las Províncias. Potencia la seva vessant poètica, esperonat per l'amistat amb homes com Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster, que diu que Estellés escriu "poesia des del poble". El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella (1953) i, més tard i fortament afectat per la mort de la seva filla, La nit (1956).
Va ser un autor molt prolífic i va reelaborar constantment la seva poesia. L'any 71 es distancia de la seva feina de redactor, quan veu que les dures campanyes impulsades pel diari on treballa, Las Províncias, contra la llengua i cultura valenciana i contra aquells qui treballaven pel redreçament cultural i polític del país. Impulsat pels seus sentiments i les necessitats de subsistència econòmica, va decidir publicar la seva poesia. Així, treu a la llum cinc llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement. Més endavant duu a terme un dels seus grans projectes personals: redactar un inventari de personatges, fets històrics, indrets geogràfics, productes de la terra... del País Valencià. Aquest recull editat en més de seixanta llibres s'anomena Mural del País Valencià.
El poeta entrarà en una dinàmica optimista i s'apartarà de la seva vessant més dura i soferta. S'obrirà a altres gèneres, com els guions, el teatre o la prosa, però de menor èxit i difusió. Mica en mica obté reconeixement per part de la majoria d'institucions i associacions culturals i socials dels Països Catalans, però això contrasta amb la persecució i aïllament que sofreix per part dels espanyolistes al País Valencià. Així, és destituït de la seva feina i va ser objecte de diferents amenaces i vexacions, com la mutilació del seu bust, ubicat a la plaça de Burjassot.
La temàtica de la seva poesia és força variada. La mort, l'amor, el sexe o la fam són alguns dels seus temes recurrents. Joan Fuster l'anomena "poeta de realitats" i qualifica la seva poesia de "poesia militant --'que em facen les paraules servei concret de pedres'-- d'un home que riu i plora amb el poble, que igual recita uns poemes en una associació de veïns que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o viu solidari la causa dels explotats."
El gruix de la seva poesia va ser popularitzat pels cantants de la Nova Cançó que recitaven i cantaven els seus poemes compromesos. Així, gent com Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll o Santi Arisa musiquen molts dels seus poemes.
Estellés va morir el 27 de març de 1993, i bona part de la seva obra, que restava inèdita, fou publicada per Eliseu Climent. Estellés es va mantenir fidel al servei del seu poble, el nostre poble al llarg dels seus dies i la seva ingent tasca cultural i social és una aportació decisiva a la nostra cultura. El respecte i difusió de la seva obra són tasques imprescindibles per a recordar un home compromès amb les víctimes de les injustícies i amb la construcció d'un poble lliure.
