En Toni Villaescusa fou un jove català independentista que morí defensant els seus ideals d'una terra lliure, en una acció que li va costar la vida.
En Toni havia nascut a Quart de Poblet (l'Horta). Havia estudiat peritatge químic, treballava de cambrer a Castelldefels i ben aviat es comprometé amb la lluita per la llibertat del nostre poble.
Quan tenia pocs anys, la seva família va emigrar a Alemanya, a la recerca de feina. Allà va créixer i va conèixer la seva companya, i junts van emprendre el camí de retorn cap a la nostra terra.
El 20 de juliol de 1984 en Toni arribava amb el seu cotxe a Alzira, per col•locar un artefacte explosiu en una oficina de l'INEM. Després de fer les darreres comprovacions en el sistema elèctric, i connectar la carrega, va baixar del cotxe i es dirigí a l'oficina. Aquestes oficines eren un dels objectius de Terra Lliure, ja que amb aquestes accions l'organització armada pretenia denunciar la precarietat i l'explotació de la classe treballadora.
Quan en Toni es dirigia a dita oficina, es va sentir una explosió fortíssima i ell va caure a terra mortalment ferit. Va perdre una part del braç i de la cuixa dreta. Alguns vianants que passaven pel carrer va córrer a ajudar-lo, i en Toni els donà el telèfon de la seva companya. En arribar a l'hospital d'Alzira, prop del lloc dels fets, demanà que no li possessin antibiòtics, ja que seguia una conducta naturista. Després, va perdre el coneixement i ja no el tornà a recuperar mai més.
La seva companya, en assebentar-se de la notícia, viatjà fins a València, on en Toni havia estat ingressat en estat de coma. Però l'Antònia no va poder veure el seu company, ja que va ser detinguda juntament amb una amiga que l'havia acompanyat en el viatge. A Barcelona, van detenir Jordi Moners, Jordi Solé i Caterina Castillo, militants del PSAN i amb qui en Toni mantenia una antiga amistat. Al cap d'uns dies, foren posats en llibertat.
L'enterrament del Toni a València fou impressionant. El seu pare, tot i no compartir la ideologia del seu fill, va demanar que la senyera estelada cobrís el seu taüt, que portaven a les seves espatlles coneguts militants del PSAN i d'altres amics d'en Toni. La policia va impedir la presència al funeral de la seva companya Antònia, al•legant motius de seguretat. En Toni fou acomiadat amb els punys en alt i amb els Segadors i la Internacional.
L'any següent, coincidint amb la diada del 25 d'abril, diversos grups de valencians pretenien retre homenatge a aquest jove lluitador en el lloc de la seva mort, però les forces d'ocupació ho impediren. L'actitud de la policia espanyola només feia que confirmar una cosa més que evident: la por que senten a homes com Toni, a revolucionaris íntegres, a patriotes insubornables.
El nostre poble no oblida a en Toni. No pot oblidar el seu treball humil i pacient, dur i magnífic que realitzà en favor de la llibertat als Països Catalans.
