Va néixer el 1862 a l’Aragó, però va créixer entre Sabadell i Alcoi. Filla de família humil i treballadors, el seu pare era un obrer muntador de filatures, ella es feu teixidora. La seva primera acció militant destacada va ser la “vaga de les set setmanes” que s’originà el 1883 a Sabadell amb l’objectiu d’exigir un augment dels salaris i unes millors condicions laborals. Pocs mesos després, Teresa es casà amb Antoni Gurri Bergés, un teixidor de Granollers i tal com ella també militant. En aquells temps ja formava part del moviment anarcosindical que es vivia a Sabadell, iniciat en presenciar unes conferències pronunciades per Tarrida del Màrmol, orador destacat de la època. El 1884, va participar en la creació a Sabadell de la Secció Vària de Treballadores Anarcocol·lectivistes, per tal de “coadjuvar a l’emancipació dels éssers dels dos sexes”, i el mes d’octubre en fou escollida secretària. Sense abandonar aquesta tasca, comença a sovintejar a les reunions de la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola), entitat d’acció sindicalista moderada que va assolir una certa implantació a Catalunya.
Entre el 1888 i el 1889 va haver de marxar a Portugal per veure’s implicada en l’escalada de violència que es visqué a Sabadell. El novembre de 1893, va ésser empresonada al castell de Montjuïc després de veure que estava implicada en l’atac que va patir el Liceu de Barcelona. El 1896 tornà a ser empresonada arran d’un atemptat terrorista contra la processó de Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. Aquest atac, rebé el nom de procés de Montjuïc i es va dur a terme sota jurisdicció militar. La repressió afectà especialment a l'obrerisme anarquista català, i foren detingudes unes 400 persones, entre elles Teresa Claramunt. El procés es dugué sense cap tipus de garantia i les proves s’obtingueren sota tortures. Alliberada el juliol de 1897, va ésser desterrada i deportada a Anglaterra juntament amb 27 persones més.
El 1898 tornà a Barcelona, i si bé encara s’ocupà de la campanya contra el procés de Montjuïc, la seva activitat s’estabilitzà a la capital. Teresa Claramunt com gairebé la majoria dels seus companys, col·laborà en la premsa llibertària. Els temes més destacats en els seus escrits eren tàctics, organitzatius i molt destacat, l’alliberament de la dona, i és que Teresa Claramunt a part de lluitadora era primer de tot DONA .
A principis dels segle XX els mitjans més utilitzats pels cercles anarquistes era la vaga general. El 1901 tornà a ser empresonada per la seva incansable i apassionada defensa en la vaga dels tramvies del mes de maig, juntament amb José Lopez Montenegro, el seu nou company sentimental. El 16 de febrer de 1902 va ser, juntament amb Marià Castellote, la principal oradora del gran míting obrer, on es va decidir la vaga general que començà el 17 d’aquell mes i s’allargà 7 dies més. En aquella ocasió se la recorda, embarassada, amb veu ferma i animada, donant-se cops al ventre inflat, i cridant per vèncer els obrers que no volien anar a vaga: “Aquest fill meu no serà un covard com vosaltres!”.
El 1922 Teresa va actuar prop del grup anarquista Los Solidarios. Aquest, primer, es dedicà en tasques publicistes i organitzadores, però posteriorment desencadenà accions violentes. Van atemptar contra patrons, autoritats i encarregats. Van matar entre altres, el president del govern, Eduardo Dato, el governador civil de Barcelona i ella va actuar com a investigadora principal en l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa, el Cardenal Soldevila.
Malalta va tornar a Barcelona el 1924, i va viure apartada de la vida activista la resta de la Dictadura de Primo de Rivera. Va morir l’11 d’abril de 1931 afectada de paràlisi.
