Salvador Seguí i Rubinat, més conegut amb el malnom de “El Noi del Sucre”, va néixer a Lleida el 1887, essent fill de pagesos.
El 1889 es van traslladar a Barcelona, on Salvador aprengué, en una escola, les seves primeres lletres. Els pocs coneixements que obtingué d’aquesta ensenyament, van fer que la seva formació fos autodidàctica, com la majoria de treballadors d’aquella època.
Es posà a treballar d’aprenent de pintor, en aquest temps, la gent ja l’anomenava “El Noi del Sucre” per al seu aspecte infantil.
Salvador Seguí, ja en l’adolescència, començà a militar en moviments obrers de caire anarquista. Això va fer que tinguès un clar sentiment de repugna cap als lerrouxistes, els quals creia que tot el que deien eren paraules buides de contingut i falses.
L’11 d’Agost de 1907 fou detingut per intervenir, contràriament, en un míting lerrouxista. Aquest fet va causar que “El Noi de Sucre” fos molt popular entre els obrers.
Va ser un dels promotors de les societats obreres (Solidaritat Obrera – 1907), intervingué en la formació de la Confederació Nacional del Treball (CNT – 1911) i propugnava la col.laboració entre CNT i la UGT. Ell va ser qui va fer possible la consolidació de la CNT, organitzant tots aquells sindicats que fins aleshores estaven agrupats per oficis, en sindicats d'indústria. Seguí va participar en els diferents conflictes socials i vagues de l'època i és especialment important el paper que va exercir durant la vaga de la Canadenca (1919) on, gràcies a la seva intervenció pública (tenia una gran capacitat oratòria) va convèncer els treballadors per a finalitzar la vaga, un cop acordades amb el govern el compliment de les seves reivindicacions.
El 1919, durant un míting a Madrid, va dir que calia menar la lluita obrera a través d’una madura organització sindical, i que, a més, calia allunyar-se de l’apoliticisme preconitzat pels vells anarquistes i crear un partit polític obrer d’àmbit català, tasca en la qual fou encoratjat per Francesc Macià i Francesc Layret. Així, el seu projecte de crear un partit socialista català (per fer front a la Lliga) li valgué les antipaties d'alguns sectors anarquistes, i també de la Federació Patronal.
Aquesta època fou de gran agitació social a Catalunya, i això va fer que Salvador Seguí fos objecte de diversos atemptats, dels quals en resultà il·lès. Va ser detingut diverses vegades i deportat a la presó de Maó (on va viure amb impotència la notícia de l'assassinat del seu company i advocat obrer Francesc Layret, que li causà un enorme impacte). Un cop deixat en llibertat, tornà a Barcelona, on fou assassinat el 10 de març de 1923 per pistolers a sou de la patronal.
