Nascut als Rasos de Peguera (Berguedà) el 2 d'abril de 1918, ja de ben jove va militar a la CNT. Va intervenir, l'any 1932, en la insurrecció de Fígols. Pocs anys més tard, al 1936 era detingut a Castelló de la Plana en un intens tiroteig amb la policia: un agent resultava mort, un altre ferit, i el seu cosí Ramon Rives i Capdevila era mort a trets davant els seus joves ulls. Amb l'arribada de la insurrecció militar feixista contra la República, en Ramon va poder sortir de la presó el 18 de juliol del mateix any.
Amb la pèrdua de Catalunya per part del bàndol republicà sota mans del règim franquista, se'n va exiliat a França i es internat en un camp de concentració a Argelés-sur-Mer. L'any 1940 aconsegueix però escapar-se i inicia, junt amb altres companys, l'organització de petits grups mòbils que realitzen accions armades contra el franquisme. En “Caracremada” ,expressió que es refereix clarament al seu rostre, va lluitar també en els maquis contra els enemics nazis; ja després de l'alliberament de França, va retornar i centrar la seva lluita vers els feixistes espanyols: una de les seves especialitats fou el sabotatge contra l'economia franquista i els seus instruments.
La seva última acció fou comesa l'agost de 1963 en unes torres de conducció elèctrica: aquell mateix mes, una parella de la Guàrdia Civil que es trobava a prop del castell de Balsareny (Manresa), es va trobar assetjada i va disparar contra ell a la mitjanit. En “Caracremada” no va morir al mateix instant i fou abandonat pels seus assassins, els quals van deixar que morís dessagnant-se fins a la matinada del 7 d'agost de 1963. La seva mort es un exemple més de la por que la policia feixista de l'estat espanyol tenia enfront lluitadors com en Ramon Vila i Capdevila.
