En Quico Sabaté va ser un dels més intrèpids maquis que lluitaren a Catalunya contra la dictadura del general Franco, tot organitzant accions de sabotatge i va esdevenir un dels maquis més coneguts i populars, degut a la seva audàcia i valentia.
Francesc Sabaté i Llopart ("Quico") va néixer a l'Hospitalet de Llobregat, el 30 de març de 1910. El Quico, als 17 anys, ja pertanyia a un dels grups d'acció, "Els Novatos" de la FAI. Va participar en l'aixecament de desembre de 1933 i en la defensa de la legalitat republicana el juliol del 36. Al 1935 no es presentà a quintes i va iniciar la seva vida com a home d'acció, al marge de la llei. Va participar en la columna "Los aguiluchos" al front d'Aragó i després en la columna Durruti. Va conéixer els camps de concentració de l'exili i va lluitar amb la resistència francesa contra els nazis. Al 1945 va retornar a Barcelona per tal de continuar la resistència antifeixista dins el país. Durant 15 anys es va convertir en l'enemic número 1 del franquisme i va ser un malson per a la Guàrdia Civil, de la qual va escapar moltes vegades degut al seu coneixement del terreny, habilitat i força física.
En els darrers anys de la seva vida va veure com els seus dos germans moriren en el combat contra Franco: Josep als 28 anys i Manel als 23.
El 30 de desembre de 1959 entrà al país per darrera vegada i, finalment, el 5 de gener de 1960 va ser assassinat a Sant Celoni per les forces del sometent i de la Guàrdia Civil. Varen morir en aquest viatge quatre dels seus companys: Antonio Miracle, Roger Madrigal, Francesc Conesa i Martí Ruiz.
Tan sols tenia 45 anys.
