Pompeu Fabra va néixer a Gràcia el 20 de febrer de 1868. L'any 1876 la seva família es trasllada a Barcelona, on comença a sorgir el seu interès per les lletres. Paral·lelament, i a mida que es va fent gran, entra en contacte amb el catalanisme de l'època. Va estudiar enginyeria industrial i va ocupar la càtedra de química de l'escola d'enginyers de Bilbao, on residí durant 10 anys (1902-11). Tot i aquesta formació científica (principalment en matemàtiques, va desenvolupar alguns estudis gramàtics, que enllesteix l'any 1885. Cal tenir en compte que en Pompeu fou autodidacta en aquest terreny, però tot i això va assolir un nivell altíssim i va ser considerat com una autoritat lingüística de primer ordre.
Publicà diversos articles lingüístics a la revista l'Avenç, i ben aviat les seves tesis seran tingudes en compte per la majoria d'experts en la llengua catalana. Més tard, va dirigir la revista Catalònia i va fer nombroses conferències arreu del país per tal de donar el seu punt de vista sobre la necessària reforma normativa del català. També va ser nomenat president de l'Ateneu Barcelonès.
Després de la mort del seu pare, l'any 1888, en Pompeu trobà gust per l'excursionisme i va acabar esdevenint un apassionat de les sortides al camp i a la muntanya. Aquesta passió el portarà a establir un vincle important entre el servei a la llengua i al país amb l'excursionisme. Així, impulsà l'organització de conferències al Centre Excursionista de Catalunya
Va participar en el I congrés de la Llengua catalana de 1906 i el 1911 s'ocupà de la càtedra de català de la Diputació de Prat de la Riba. També va ser membre de la secció filològica de l'IEC, esdevenint més tard president d'aquesta mateixa institució. Creixia la preocupació entre els cercles intel·lectuals i polítics per fer del català una llengua apta per a tots els usos, objectiu al qual Fabra contribueix de forma decisiva amb les seves aportacions científiques. Es constatà la necessitat de fixar una ortografia i una gramàtica, però això topà amb les resistències de molts escriptors.
El compromís patriòtic de Pompeu Fabra quedà definit en la seva participació en l'organtizació nacionalista Palestra, de la qual en fou un dels seus fundadors. Aquesta entitat, que pretenia ser un projecte de formació de l'esperit civíc i patriòtic dels joves, tenia com a base el moviment excursionista, al qual Pompeu Fabra estava profundament lligat.
Partidari acèrrim de la unitat de la llengua catalana, va fer una tasca molt important en l'acolliment d'escriptors valencians i de les Illes sota un mateix paradigma, a més de desitjar que les escoles catalanes implantessin un model de monolingüisme, en contra de la llei del govern de la Generalitat que propugnava un bilingüisme que ell creia confusionari. També va refusar entrar a la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua.
Arran del fets d'octubre de l'any 1934 (proclamació de l'Estat Català per part de Companys) fou empresonat al vaixell Uruguay i destituït dels seus càrrecs. El 1939, amb la pèrdua de la guerra, es va haver d'exiliar a l'illa del Riberal primer i a Montpeller després. Va ser nomenat conseller del govern de la Generalitat a l'exili, presidit per Josep Irla. Instal·lat definitivament a Prada de Conflent (Nord de Catalunya), es continuà dedicant a l'estudi de la llengua. Morí a Prada el 25 de desembre de l'any 1948.
Algunes de les seves obres foren més importants foren Contribució a la Gramàtica de la Llengua Catalana (1898) Normes ortogràfiques (1913) Diccionari Ortogràfic (1917) Gramàtica Catalana (1918) Diccionari General de la Llengua Catalana (1932).
