En Perot Rocaguinarda va ser un dels més famosos bandolers del segle XIV i la seva figura ha perdurat en la història com a símbol de la Catalunya popular i resistent.
En Perot va néixer al petit poble d'Oristà (Osona) l'any 1582. Fill de propietaris benestants, el seu esperit turbulent i aventurer va fer que de ben jove tingués nombrosos problemes amb els batlles del seu poble natal. Va simpatitzar amb la causa dels nyerros i va formar part de la facció de Vic, sota les ordres del cavaller Carles de Vilademany.
El 1602, quan tenia tan sols 20 anys, va esdevenir el cap de colla i es va refugiar a la muntanya, per tal d'intimidar al bisbe Robuster, tot emparant-se unes hores al Palau Episcopal de Vic. Cinc anys més tard ja havia esdevingut la màxima preocupació del virrei del Principat, Hèctor de Pignatelli i Colonna.
En Rocaguinarda tenia com a base d'operacions la ciutat de Sant Celoni i els seus voltants, des d'on feia incursions continuades sobre el camí ral de Barcelona a Girona, a més de diversos cops agosarats al Vallès i a la plana de Vic.
La seva quadrilla, una de les més populars i conegudes de l'època, estava formada per vint-i-tres homes, una xifra baixa si tenim en compte la resta de bandes que actuaven i la gran eficàcia que demostrà aquesta. A més de la quadrilla, en Perot comptava amb nombrosos encobridors arreu del territori, especialment entre l'estament religiós, a qui oferia protecció.
L'any 1610 augmentaren les accions de la quadrilla d'en Perot, robant a l'església de Sant Martí de Balenyà, fet que provocà la seva excomunió per part del bisbe de Vic. Paral·lelament, el nou virrei, el cardenal Pedro Manrique, va ordenar el sometent general per tal de combatre el bandolerisme, especialment el provocat per Rocaguinarda. Hi hagueren intensos intents per tal de capturar-lo, fins i tot amb la participació de la mateixa guàrdia del virrei, però els esforços resultaren infructuosos.
L'any 1611, un xoc amb soldats provocà la mort d'un comissari reial, fet que va fer persuadir al virrei i el va convèncer de demanar l'indult del bandoler, per tal que ell i la seva quadrilla anessin a servir a l'exèrcit d'Itàlia. El 30 de juny de 1611 se li atorgà l'indult, que ell acceptà de bon grat.
Així, a l'octubre, va embarcar cap a Nàpols, on va esdevenir capità de les forces reials. La seva figura va ésser coneguda en els combats a Itàlia fins ben entrat el segle XV. Però també gràcies a Cervantes, Rocaguinarda va ampliar la seva fama al sortir en diferents capítols de la segona part de El Quixot. L'evocació literària presentava al bandoler sota certes influències cavalleresques que no deixaven de tenir certa base de realitat.
