Pere Joan Sala: La lluita dels Remences

Pere Joan Sala fou un dels dirigents més importants del moviment dels remences, que actuà al Principat als voltants del segle XV per lluitar contra els privilegis i exigir unes més dignes condicions de vida de la pagesia.

Pere Joan va néixer a Granollers de Rocacorba, al Gironès. Al 1462 es llençà al camp, reclutant gent addicta, a més de donar-los armes per al combat per tal de reivindicar els drets de la pagesia. Entrà a la ciutat de Girona amb cinquanta homes provinents de les rodalies de Banyoles, formant part d'una guarnició reialista que defensà la Força gironina.

Durant la primera guerra remença contra la corona, va formar part dels grups remences, al costat del guerriller Verntallat, que creien en les promeses de la reina Joana Enríquez sobre les reivindicacions pageses. A la fi de la guerra, però, les promeses no es compliren i Sala va participar vivament del malestar creat a aquest incompliment. Així, va optar per la via armada i l'any 1482 va actuar contra el mossèn Joan Desvern a la vall d'Amer quan aquest reclamava els impostos endarrerits als pagesos.

El 1484 va distanciar-se del seu company de lluita Verntallat i va dirigir diversos aixecaments, com el de Mieres el 22 de setembre, que va marcar l'inici d'una segona revolta remença. Després d'aquest èxit, va proclamar la llibertat absoluta i va liquidar qualsevol servitud, dret o prestació. A més, va impulsar l'aixecament dels pagesos de la Muntanya, la plana de Vic i la Selva. La seva campanya fou coratjosa, però imprudent, ja que es produïren diversos enfrontaments directes que li causaren forces baixes. Dominà un miler d'homes i va tenir importants èxits. Va intentar prendre Torroella de Montgrí, Girona i tot l'Empordà però fracassà, malgrat apoderar-se d'Anglès, centre important de les rutes, el que l'assegurava les connexions amb les zones de moviment remença més intens. Va mantenir una forta disciplina entre la seva gent, a més d'infringir alguns càstigs cruels dictats contra contemplacions contra els enemics.

La seva audacitat i oratòria el va convertir en un líder sòlid, seguit àmpliament per les masses. El 1485 va estendre la revolta al Vallès de la mà del seu nebot i va ocupar la ciutat de Granollers i Mataró, provocant diverses derrotes de les tropes reials, el que provocà una gran reacció de les autoritats per a derrotar-lo. Així, el 24 de març de 1485 fou vençut en batalla a Llerona (Vallès Oriental) i capturat. Va ser dut a Barcelona, on fou condemnat a mort tot i haver demanat perdó a l'infant Enric. Va morir escapçat i esquarterat el 28 de maig de 1485 i el seu cap fou penjat del portal Nou.