Carrasclet, el nom del qual era Pere Joan Barceló, va ser un dels guerrillers més importants i actius abans i després de la fi de la guerra de Successió al Principat, l'onze de setembre de 1714.
Pere Joan Barceló i Anguera havia nascut l'any 1682 a Capçanes, a la comarca del Priorat, fill d'una família de pagesos que aprofitaven la llenya del bosc per a fer carbó vegetal. El seu pare, Francesc Barceló, era un conegut austriacista i fou capità dels fusellers durant la guerra de Successió, i va morir durant els enfrontaments contra les tropes borbòniques a Móra d'Ebre.
En Pere Joan va treballar de llenyataire i de carboner, i juntament amb el seu germà viatjava a Falset i Reus a vendre carbó d'alzina de carrasca i, pel que sembla, aquest podria ser l'origen del seu pseudònim, en Carrasclet. Durant la guerra de Successió va lluitar amb les tropes austriacistes al costat del seu pare i del seu germà.
Va arribar a alferes en la partida del coronel Nebot i més endavant serà nomenat capità a les ordres del coronel Antoni Vidal. Després va participar en la defensa de Barcelona i, un cop caiguda la ciutat, fou empresonat, tot i que es retirà a treballar de pagès a Marçà, després d'haver obtingut el perdó del rei. Un dia, davant la provocació d'un tinent de l'exèrcit borbònic, s'hi va enfrontar i va haver de fugir per evitar represàlies.
En Carrasclet va deixar la seva vila natal, i va canviar l'aixada pel fusell. Va esdevenir un personatge molt popular a les contrades del Priorat, i el seu coneixement de la gent i del territori seran un factor clau en l'èxit de les seves accions contra l'exèrcit borbònic.
Tot i això, en Carrasclet va ser capturat diverses vegades per la seva militància austriacista. Va poder fugir cap a la muntanya de la Llaberia, des d'on va emprendre accions agosarades contra l'exèrcit borbònic, amb un petit exèrcit guerriller. Aquestes partides guerrilleres eren conegudes com a "carrasclets" i com a represàlia a les seves accions, foren detinguts diversos familiars seus (entre els quals hi havia la mare del propi Carrasclet).
L'any 1718 fou cridat a Perpinyà per tal de promoure accions guerrilleres arreu de Catalunya, on entrà al servei del duc de Berwick i va rebre el grau de coronel dels fusellers de muntanya. De retorn al Priorat, es va posar al front de 8.000 homes armats i va emprendre accions a la seva comarca, així com al Camp de Tarragona, a la Ribera d'Ebre i a la Terra Alta (destaquen sobretot les revoltes iniciades el juliol de 1719). En poblacions com Reus o Valls va realitzar accions remarcables contra les tropes borbòniques, i va travessar el Principat passant per Montserrat fins al Pallars. També realitzà operacions a viles de l'Anoia i el Penedès.
El 1720 va refusar entrar a l'exèrcit francès i va intentar continuar la lluita, tot visitant de manera secreta el Priorat. Aleshores s'exilià a Menorca primer i a Viena després, on l'emperador li reconegué el grau de coronel. En Carrasclet va participar en la companyia de catalans a Nàpols contra Felip V (1734), per la qual cosa fou empresonat temporalment a Cadis.
En Pere Joan Barceló va morir en el seu retir a pagès a Mugdia (Hongria), després d'una vida plena de lluita contra l'absolutisme borbònic i per retornar a la seva terra les llibertats perdudes.
