Nascut a Algaida el 5 d'agost de 1907, era fill del glosador Llorenç Capellà. Anava amb son pare a les vetllades de glosat, el que el va fer dominar plenament aquesta tècnica.
Mentre feia de sabater amb son par, estudià també de mestre; cada dia baixava d'Algaida amb la bicicleta per anar a les classes. Va fer de mestre a diverses escoles de prop de Barcelona i políticament fou cap d'Esquerra Republicana d'Algaida.
L’aixecament feixista del 36 sorprèn Pere Capellà quan era de vacances a Algaida; els falangistes algaidins el cercaven com desesperats. Varen matar Pere Llull, amic íntim de Capellà, cremant-lo viu ruixat de benzina. Veient que no podien matar Pere Capellà, agafaren el seu pare, el glosador Llorenç Capellà, se l'endugueren al cementiri de Vilafranca per assassinar-lo si no confessava on s'amagava el fill (que ja era a Menorca); algú intercedí per ell i li salvà la vida.
De Menorca va anar cap a Barcelona, on primer va fer de mestre a Sant Andreu, però poc temps després ingressà a l'Escola Popular de Guerra de Catalunya. En sortirà tinent i serà destinat a Guadalajara i a Madrid, on arribarà al grau de comandant, ja a la fi de la guerra. D'aquesta època és el poema inacabat "Jo sóc català" que té com a tornada “Estim Catalunya / perquè té un passat / de lluita incansable / per la llibertat”.
El 1939 els feixistes espanyols el tanquen a la presó. Quan el 1943 l'amollen, per poder tornar a Mallorca li exigeixen un aval d'alguna autoritat del poble; els que comandaven a Algaida no el volen, però sí a Montuïri, on es casa amb Maria Fornés, amb qui té dos fills, Margarida i Llorenç. També li prengueren la plaça de mestre. Posteriorment va col.laborar al diari "Baleares" on es va fer famós amb les gloses de Mingo Revulgo.
A final dels anys quaranta comença a escriure teatre; quasi tota l'oferta era en castellà i dels autors del règim, encara que aquests anys comencen a representar-se obres de Tous i Maroto i d'altres autors catòlics i conservadors com ell. L'octubre de 1949 la Companyia Artis estrena L'amo de Son Magraner, obra d'un gran lirisme. A partir de llavors va tenir un públic que l'estimava i que anava a veure cada obra seva que es feia. Vingueren Sa madona du es maneig i S'Hereu de sa farinera.
El desembre de 1951 estrena Sa pesta, una peça ben diferent de les anteriors i que suposà un fracàs de públic i de crítica, com demostra el fet que va ser representada únicament el dia de la seva presentació.
Les darreres obres són Es marquès de Sa Rabassa, i El Rei Pepet: com diu Ma Magdalena Alomar "partint de la tradició més popular, la rondallística, Pere Capellà elabora una gran metàfora política: ens presenta el poder en mans del poble pla, d'un pastoret (com a persona que recull tota la saviesa popular), i el seu somni de transformació social i de pau, amb el triomf final de l'amor".
Pere Capellà va contribuir decisivament a dignificar el teatre mallorquí dins la tradició més popular i es va convertir en un mestre per als autors Per ell era un mitjà per presentar els seus ideals, consolidant alhora un model de llengua col.loquial però correcte, ric i adient a la seva intenció d'arribar a un gran públic. Capellà va morir el 17 de desembre de 1954.
