Escriptor català nascut a Tenerife l'any 1845 i mort a Barcelona el 18 de juliol de l'any 1924.
El 1853 es traslladà al Vendrell i féu els seus estudis a Barcelona on va ser un dels intel·lectuals més destacats de l'època: fundador de la publicació patriòtica literària La Renaixença president de l'Ateneu barcelonès, lliurà al Rei Alfons XII el Memorial de Greuges (1885).
Escriví poesia i prosa amb llibres com El nen jueu o El gos de la casa, reafirmant les seves inquietuds tant sociològiques com nacionals, però excel·lí com dramaturg.
S'inicià amb tragèdies romàntiques històriques, Gal·la Placídia entre altres. I tingué gran èxit amb Mar i cel (1888), punt d'inflexió vers uns continguts més socials i realistes, que culminaren amb Maria Rosa (1894), Terra baixa, (qui no recorda en Manelic! -1897-), obres força vegades adaptades al cinema.
Després dels monòlegs catalanistes Mestre d'Oleguer (1892) i Mort D'en Jaume d'Urgell (1896), i d'una etapa desigual, recuperà el realisme social amb Sol Solet (1905), conreà el naturalisme i mostrà la seva vinculació amb l'estètica modernista ( La Santa Espina, 1907).
Inactiu durant un temps, intentà el retorn a l'origen romàntic amb obres de qualitat no tant destacables. El 1906 es publicaren els seus meravellosos i patriòtics discursos Cants al pàtria.
