Antoni Maria Alcover i Sureda va néixer el 1862 a Santa Cirga, possesió situada entre Manacor i Porto Cristo. Era fill d’una família de pagesos benestants. Després d'estudiar llatinitat es traslladà, als 15 anys a Palma per estudiar al seminari. Molt aviat es donà a conèixer com a polemista intransigent, ja que el seu caràcter fort el féu intervenir en furioses polèmiques.
La seva vocació literària es despertà primer en castellà, i a partir del 1879 en català. A partir d'aquest any inicià la tasca de recollir en el català col•loquial de Mallorca les rondalles, que començà a publicar el 1880 amb el pseudònim de "Jordi des Racó". La primera rondalla apareix a la revista L'ignorància. El 1885 publica contarelles, un aplec de narracions de tema popular. El 1886 fou ordenat prevere. Fou vicari de la parròquia de Manacor, i el 1888 obtingué la càtedra d'Història Eclesiàstica al Seminari. Més envant arribà a ser Vicari General i Canonge de la Seu de Mallorca.
El 1906, per iniciativa seva, i sota la seva presidència es celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Quan es constituí la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans en fou nomenat president. A causa de la ferotge disputa que mantingué amb els membres de l'Institut, aquesta relació es va acabar aviat.
La seva obra magna fou el Diccionari Català-Valencià-Balear, que no va veure llest, i que acabà el seu col•laborador Francesc de Borja i Moll. Alcover va dedicar bona part dels seus dies a confeccionar aquest diccionari imprescindible en la nostra llengua, gràcies a les col·laboracions que li arribaren de diferents punts dels territoris de parla catalana. Aquesta obra lexicogràfica recull el conjunt del lèxic català en tots els dialectes i totes les èpoques, i que troba obres comparables en molt poques llengües del món.
La seva producció literària, dirigida a la investigació lingüística, la història, la descripció de costums populars, el recull de materials folklòrics, quan no es dedica a la polèmica, és de pocs artificis, prosa sense voluntat estètica, es redueix al Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi d'es Racó, algunes biografies, com la Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, una novel•la de to costumista (N'Arnau), i els dietaris dels seus viatges.
Mossèn Alcover va morir a Palma l'any 1932.
