La transició política al País Valencià conté diferents episodis foscos que han volgut ésser oblidats. Al País Valencià s'obrí un front entre aquells que defensaven les llibertats i la democràcia, partidaris de la catalanitat del País Valencià, i els qui s'oposaven a tot això, hereus del franquisme i amb un fort component anticatalà. En el marc d'aquesta lluita, es succeïren diversos fets per acabar amb els qui defensaven un País Valencià lliure i en el marc d'uns Països Catalans, per diferents mitjans, entre ells accions armades, bombes i fins i tot l'assassinat, com li succeí a Miquel Grau o a en Valentí Gonzàlez.
En Miquel Grau era un militant comunista valencià. Va morir assassinat a Alacant mentre penjava cartells de la convocatòria de la diada nacional del País Valencià, el 9 d'octubre. Segons sembla, Miguel Ángel Panadero Sandoval, militant de Fuerza Nueva, li va llançar un totxo mentre clavava cartells i li provocà la mort, el 6 d'octubre de 1977. L'enterrament de Miquel Grau fou tota una demostració de la prepotència i de la intolerància feixista, ja que les forces de la policia impediren el record a Miquel que havia convertit el funeral en una gran demostració de força del moviment d'oposició al franquisme. L'autor de l'assassinat, Panadero, fou condemnat a 12 anys de presó, de la qual en sortí l'any 1982 en llibertat.
Dos anys més tard, concretament el 26 de juny de 1979 les forces d'ocupació espanyola assassinaven Valentí Gonzàlez, militant de la CNT, en el decurs d'una vaga de treballadors de la colla del Mercat del Proveïment.
El grup Al Tall, dedicà una de les seves cançons més emotives a la memòria de Miquel Grau. però també en memòria de tots els lluitadors morts per la llibertat.
A MIQUEL GRAU
Per cridar: "Vull l'Estatut", ai!
A Miquel assassinaren;
açò passà en Alacant,
en Alacant el mataren.
Ja el porten a soterrar, ai!
l'acompanya tot el poble;
no poguérem dir-li adéu,
soledat de l'ai, ai, ai,
perquè el taüt ens furtaren.
Per guanyar la llibertat, ai!
quants germans tenen de caure!
Miquel Grau ja no està açí,
soledat de l'ai, ai, ai,
quan avui tots l'esperàvem.
