Miquel Ferrer: L’ideal de la pàtria

Miquel Ferrer i Sanxis va néixer a Castelldefels el 7 de setembre de 1899. Ja de ben jove fou un ferm lluitador per la causa catalana. Estudià comerç a Barcelona, i en començar a treballar, s'afilià al Centre Autonomista de Dependents de Comerç i Indústria (CADCI).

El 1922 participà en la fundació de les Joventuts d'Acció Catalana, i s'integrà a Estat Català, del que fou membre del seu Directori. Més tard s'uní a la Societat d'Estudis Militars (SEM). El maig de 1925 participà en els intents frustrats de la SEM d'acabar amb la vida del rei espanyol Alfonso de Borbón, Conegut com el Complot del Garraf, pretenien atemptar contra el monarca amb artefactes a la via fèrria i a un túnel de la carretera, així com a la Rambla de Canaletes de Barcelona.

El complot fracassà i fou declarat culpable i va ser empresonat a Alacant (1926). El 1930 fou alliberat, i s’afiliarà al Bloc Obrer i Camperol (BOC), del que fou membre del comitè executiu. Amb el nom de Ramon Fuster signà articles als diferents portaveus de l'organització, "L'Hora", "La Batalla", "Front" i "Treball". El 1936 no participa de la unió al POUM i s’afilia al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Unión General de Trabajadores (UGT), de la qual n’esdevé secretari general a Catalunya des del 1937 fins a la victòria feixista, el que l'obliga a exiliar-se a l'estat francès.

Poc després fou expulsat del PSUC, i marxà a Mèxic (1939), on participà en la fundació del Partit Socialista Català (PSC). Alhora participà en les instàncies unitàries del nacionalisme català de l'exterior, com ara Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica, i participà en el Consell Nacional de Catalunya (oficial, amb seu a Londres, 1948) i en el Consell Nacional Català (CNC) que fundà Josep Maria Batista Roca, i del que fou secretari per Amèrica.

També fou actiu en el camp cultural, tant català com americà, i així promogué la "Revista dels Catalans d'Amèrica", fou secretari del Club del Llibre Català (1944-60), i fundador de la Compañía General Editora i de l'Instituto Panamericano de Documentación. El 1965 retornà a Barcelona. En la seva obra escrita abordà temes recents i controvertits de la història política catalana: Enric Prat de la Riba i l'Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968), La Generalitat de Catalunya a l'exili (1977), L'evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982), Memòries. 1920-1970.

Ni detencions, consells de guerra, presó, camps de concentració, exili... el feren abdicar dels seus ideals patriòtics i va dedicar tota una vida a la defensa de la dignitat personal i col·lectiva. Va morir a Barcelona l’any 1990.