En Miquel va néixer a Torregrossa (les Garrigues) el 10 de març de 1906. La família es traslladà al cap de poc temps a Lleida perquè els fills poguessin estudiar. L'any 1922 va a Barcelona per treballar en diferents farmàcies. Estudià a l'Escola Nàutica perquè vol ser un pilot de la Marina Mercant. Durant aquests temps, s'afiliarà al CADCI i a l'Estat Català de Macià. A més, participarà en l'organització clandestina Bandera Negra, la qual impulsa el complot del Garraf (intent d'assassinar el rei Alfons XIII en una visita a Barcelona) l'any 1924. El complot, però, fracassarà i els seus impulsors foren detinguts i empresonats. Això feu que en Miquel fos jutjat en Consell de Guerra i condemnat a dotze anys de presó. Allà compartí cel·la amb Jaume Compte amb qui intentà fugar-se, però finalment foren descoberts.
Badia fou alliberat al cap de cinc anys, al 1930, amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera. Va tenir una emotiva benvinguda a Barcelona, junt amb els altres companys alliberats. Un cop proclamada la República, serà nomenat cap dels polèmics escamots de la Joventuts d'Estat Català. Aquests eren escamots "casolans", que quan intervenen, ho fan en defensa de Catalunya i les seves institucions. Varen ser acusats, de forma errònia, de pro-feixistes, degut a la seva vestimenta i desfilades públiques.
Més endavant, Miquel Badia serà nomenat cap dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. Badia entén que cal potenciar la presidència de Macià per enfortir Catalunya, i aconseguir la llibertat de la pàtria, la més gran dèria d'en Miquel.
L'any 34, amb la presidència de Companys, la situació social es radicalitza. Els afiliats a la CNT (sobretot el sector de la FAI) fa nombroses accions de sabotatge al carrer, el que es converteix en un problema d'ordre públic. Badia serà atacat pels sectors anarquistes i ell mateix comenta que "faig nosa a molta gent i el dia menys pensat una bala al cap acabarà amb la meva vida ".
Davant l'avanç electoral de les dretes feixistes a Madrid, Companys es revoltarà a l'octubre del 34. Badia, que havia dimitit un mes abans, va participar de forma secundària en aquests fets, però sempre fidel a les ordres del seu govern i del seu partit. Badia, amb el fracàs de la revolta, fuig a França, d'on no retornarà fins al triomf del Front d'Esquerres en les eleccions de febrer del 36. Un cop a Catalunya, té com a missió reestructurar les Joventuts d'Estat Català i separar-les de l'Esquerra Republicana.
"Sóc un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un acabament brillant: morir en la lluita".
Però la seva tasca es veié truncada el 28 d'abril de 1936. Miquel, que sortí de casa seva junt amb el seu germà Josep (també militant d'Estat Català), fou abatut a trets al carrer Muntaner de Barcelona, disparats per dos homes de la FAI. Ell morí a l'acte i el seu germà ho feu quan era traslladat a l'hospital. La identitat dels assassins fou descoberta gràcies a la ingent tasca dels periodistes Josep Ma Planes (que més endavant també fou assassinat per anarquistes) i Avel·lí Artís i Gener. El seu enterrament fou una gran mostra de solidaritat patriòtica cap a la figura dels germans Badia.
En Miquel és un home poc conegut, oblidat per la història oficial. Però en Miquel Badia fou un home íntegre, que no tenia cap ambició per fer carrera política i, en canvi, sí que posseïa un gran esperit de combat i obediència, junt amb un fort coratge i valentia, el que li va valer el malnom de "capità collons". En honor i record a la seva figura, i per conèixer millor la seva persona, podeu llegir el llibre de Jaume Ros i Serra: Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya (ed. Mediterrània).
