Mercè Rodoreda va néixer el 10 d’octubre del 1909 al barri de Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona. Va ser filla única i va estar a l’empara del seu avi, fet que va marcar molt a la seva vida, ja que aquest, Pere Gurguí i Fontanilles, va donar formació a la personalitat de la nena.
L’avi, que havia conegut Verdaguer, era un convençut i exaltat catalanista, tal com mostra Mercè en molts textos.
“...Cada diumenge al matí l’avi esperava que em despertés i abans d’anar a missa em feia sortir al jardí a saludar mossèn Cinto. Després se m’enduria a la torratxa. Hi pujàvem per una escala de fusta que hi havia a dintre de la golfa i em feia ajudar-lo a posar-hi la bandera de les quatre barres. Al vespre l’anàvem a baixar. ...”
A banda també va fer-li memoritzar versos, li va inculcà hàbits i conductes de fidelitat al país i els seus símbols. Els sentiments patriòtics calaren fortament l’esperit de la petita Rodoreda.
Passà una infantesa solitària que ben aviat va marcar a la seva obra. Després d’haver hagut de deixar l’escola als 9 anys, l’autora va dedicar moltes hores a la seva formació cultural, llegint i intervenint des de molt petita en la vida cultural que li era propera.
Va ser una gran novel•lista catalana, i l’apassionament que des de molt jove va sentir per la lectura va proporcionar-li autodidàcticament una formació literària molt completa. Va ser lectora dels clàssics i així mateix de tots els novel•listes moderns que queien a les seves mans.
Va escriure moltes novel•les, una d’elles, Sóc una dona honrada? (1932) la va introduir a la vida literària catalana; ja que va ser la primera d’una sèrie de novel•les de joventut, com per exemple Aloma. Aquesta obra, que produí un gran impacte, obtingué el premi Joan Crexells 1937 i fou publicada per a la Institució de les Lletres Catalanes.
Durant la guerra va continuar publicant contes en altres capçaleres, com ara la Revista de Catalunya. Exiliada l’any 1939, va marxar cap a França i es refugià a París, on a conseqüència dels exercits nazis va haver de traslladar-se cap al sud. Després d’uns quants anys de silenci, va tornar a tenir contactes amb el país a partir del 1957, en què guanyà el premi Víctor Català.
La publicació de La plaça del Diamant (1962) va ser un dels més importants èxits de la literatura catalana contemporània. Quanta, quanta guerra... (1980), guanyà el Premi Crítica Serra d’Or i també el guanyà Viatges i Flors (1981) a més del de Ciutat de Barcelona. També va guanyar el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes el 1980. A part va escriure teatre i poesia, i pintava aquarel•la. Alguns dels poemes que va escriure van guanyar 3 flors naturals als Jocs Florals de 1947,48 i 49 i el Premi Maragall del 1956.
A la primavera de l’any 1983 va emmalaltir i va ser ingressada en una clínica de Girona, on morí el 13 d’abril i enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva, molt a prop del dolmen de la Cova d’en Daina, un paisatge que la tenia fascinada.
Mercè Rodoreda va ser una gran escriptora de literatura catalana contemporània i gràcies a ella, entre d’altres personatges, va contribuir a que la llengua catalana es mantingués viva en aquella època.
