En Marcel·lí Massana fou un dels maquis catalans més populars i coneguts, que actuà sobretot per la zona del Berguedà, i la seva figura ha esdevingut una autèntica llegenda en aquelles contrades, en les quals era conegut com en Panxo.
En Marcel·lí va néixer a Berga el 3 d'octubre de 1918 i era fill d'en Marcel·lí i la Concepció. Estudià als Lassalians de Solsona i feia d'escolà a missa, el capellà de la qual era el seu oncle Joan. Passava les vacances entre Berga i Sallent. De ben petit, en Marcel·lí ja feia de les seves. El dia de la proclamació de la República, el 14 d'abril del 31, amb 14 anys, pujà a un cotxe per cridar pels carrers de Solsona "Visca la República, mori el clero!". Es guanyà el primer jornal anant a fer d'esmolet pels pobles amb el seu oncle. Més tard, farà de mecànic.
Durant la guerra, va estar afiliat a la CNT i va ser el tinent de la 154 Brigada Mixta Terra i Llibertat, el que li va valer la condemna per part de les autoritats franquistes a 15 anys de presó. L'any 42 sortí de la presó i exercí de mecànic a Barcelona. Quan es va veure obligat a fer el servei militar obligatori, s'amagà de les autoritats i fugí cap als pobles de muntanya. Durant aquests anys, va fer de llenyataire a Organyà i Montcalb. Això li va permetre entrar en contacte amb diferents grups de guerrillers, als quals alimentarà i orientarà mentre s'estaven amagats als boscos de la zona. En Marcel·lí compaginava la feina de llenyataire amb la de contrabandista de tabac i pebre, tot passant per camins d'Andorra. Més endavant, atraca masies del Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.
De complexió atlètica i ferma (pesava 104 quilos), en Panxo tenia un ampli coneixement del territori, el que li permetia desaparèixer amb facilitat i despistar repetidament a les autoritats. Les seves accions de sabotatge i atracaments anaven sovint destinades a recollir diners per ajudar a les famílies dels presos. Ell deia "jo no mato ni robo, només demano diners i me'ls donen".
La seva primera acció sonada va ser l'atac a uns feligresos d'Espinalbet que, mentre escoltaven missa, foren assaltats per en Panxo. També va volar la torre elèctrica a la Nou. Conta la gent dels pobles que l'any 45, va ser destinat a Berga un nou caporal de la Guàrdia Civil, el qual sense conèixer el guerriller, va pensar que la seva captura seria cosa fàcil. En Massana el va rebre amb una acció sorpresa: mentre l'oficial estava al bar Sol de Berga, en Massana entrà allí a beure alguna cosa i, de passada, deixà pagat el beure a l'oficial el qual, quan li digueren que era de part d'en Massana, no tingué temps de preguntar on era perquè ja havia fugit.
També conten que en una ocasió en Panxo va dedicar una cançó al caporal de la Guàrdia Civil a Ràdio Andorra. Dita cançó era "Espérame en el cielo" d'Antonio Machín, amb el conseqüent ridícul que això comportà per al nou oficial de la Guàrdia Civil. Una altra anècdota és que durant una de les seves estades per les contrades, va ajudar a dir missa a Quer Foradat (Alt Urgell) sense que ningú s'adonés de la seva identitat, així com va sopar amb Guàrdies Civils. També es conta que en més d'una ocasió demanà foc als mateixos agents de la Guàrdia Civil sense que aquests l'identifiquessin.
L'any 47 va atracar la Casa d'Hostalets de Vallmanya, Cal Sastre Barat i Cal Teules de Valls, on diuen que robà les carteres de tots els allí presents que estaven celebrant la matança del porc. Un any més tard vola la línia elèctrica de les mines de Cercs.
L'any 49 participa en l'assassinat de diversos falangistes a la vila d'Alpens i un any després, al ser aturat per una patrulla que li demanava la documentació, va obrir foc contra els agents i va fugir. Tot i això, més tard serà capturat i passarà un mes a la presó. Després d'aquest incident, decideix deixar les armes i exiliar-se a França. En Massana morirà a l'exili, a l'Ariège, al mas Defallet de Bordes-sur-Lez, el 21 de maig de 1981. Aquesta data perdíem uns dels més il·lustres i imaginatius guerrillers antifeixistes.
