Manuel Gonzàlez i Alba fou un dels més importants separatistes catalans que actuaren durant el temps de la República Catalana i constitueix un dels exemples més clars de difusió del pensament socialista i independentista català.
L'Alba (com així era conegut popularment) va néixer a Valls el 27 d'agost de 1894, al sí d'una família de comerciants. El seu pare, Maximino, era d'origen andalús, però es va implicar de ple en la vida catalana, i es va casar amb una barcelonina i, fruit del matrimoni va néixer el petit Manuel. Al poc temps la mare va morir i el pare intentà per tots els mitjans que el petit rebés una bona educació perquè pogués tenir les oportunitats que a ell li havien mancat.
Ja de ben jove, en Manuel va profusar un inusitat interès per les lletres i els estudis, i tot i viure a Valls, va cursar el batxillerat a Barcelona, on entrà en contacte amb diversos moviments catalanistes. Després de combinar diverses estades a Barcelona i a Valls (on col·laborava habitualment amb la premsa local), va entrar en contacte amb en Pompeu Fabra i es convertí en un dels seus deixebles més avantatjats. D'aquí en sortirà la seva preocupació sobre la necessitat de conèixer la pròpia llengua per tal de potenciar-ne l'ús i difusió popular. Va exercir de professor de català, ja que creia en l'ensenyament com a forma de millora individual i col·lectiva.
També va emprendre la tasca d'editor a través de diferents projectes, amb els quals intentava publicar a Catalunya obres d'autors estrangers com Tolstoi, Balzac, Poe, la majoria traduïda per personalitats catalanes com Ventura Gassol, Carles Riba, Josep Pla, entre d'altres. La seva tasca editorial va ser importantíssima, ja que va introduir a Catalunya moltes obres bàsiques del pensament marxista, com el Manifest Comunista. Fou l'impulsor de diferents iniciatives periodístiques i publicacions periòdiques, de caire subversiu i difusores de les idees socialistes sota el paradigma nacional català, amb publicacions com Cadena, Alta Tensió o l'Insurgent, moltes d'elles clandestines.
Les seves accions, però, no es limitaren al camp estrictament acadèmic i editorial. Els seus ideals el portaren a participar en els esdeveniments polítics de l'època i, especialment, del complot de Prats de Molló, pel qual s'intentà la recuperació armada de Catalunya, sotmesa aleshores a la dictadura de Primo de Rivera. El fracàs de la iniciativa el va dur a presó per provisió d'armes, però les seves conviccions catalanistes, socialistes i el seu compromís amb l'acció directa no va fer més que reforçar-se.
Va viure la proclamació de la República amb entusiasme, degut a la seva confiança i amistat personal amb Macià, però aviat s'adonà de les limitacions de l'autonomia catalana i reclamà la plena independència del país, amb un sistema de profunda justícia social. Entrà a militar al Partit Català Proletari, del qual en serà un dels homes forts junt amb el seu company i amic Jaume Compte. Des del partit promovien una "Catalunya independent en forma de República socialista revolucionària", ja que per ells la causa defensa de la llibertat catalana era un objectiu que tan sols podia ésser aconseguit amb la lluita obrera.
Els fets del 6 d'octubre del 34, en què Companys es revoltava contra el govern espanyol i proclamava l'Estat Català, el portaren a primera línia de foc i agafà les armes per defensar el gest del govern de la Generalitat. La dura repressió del govern espanyol i l'exèrcit, faran que sigui mort quan defensava el local del CADCI, la nit del 6 d'octubre. Amb ell, moriren Jaume Compte i Amadeu Bardina. La seva mort heroica no va fer més que reforçar el sentit de la seva vida, una vida constant de lluita, treball i compromís individual i col·lectiu amb la causa del socialisme i la independència de Catalunya.
