Manuel Descatllar va ser un participants en la revolta dels Angelets de la Terra i en el complot de Vilafranca de Conflent, accions de resistència a la dominació francesa, que va ser assassinat com a represàlia per la seva participació en aquestes accions.
En Descatllar va néixer a Vilafranca de Conflent el 1648 i era fill del veguer del Conflent, en Pere Àngel Descatllar i de Llar. Tot i que va créixer a la comarca del Conflent, ja de ben petit es va haver d'exiliar amb els seus pares a Barcelona l'any 1654. Més endavant tornà al Nord, concretament després de signar-se el Tractat dels Pirineus (1659), pel qual els territoris del Rosselló varen passar a mans franceses. És aleshores quan en Descatllar començà a organitzar-se en els moviments de resistència a l'ocupació francesa.
Instal·lat a Vilafranca de Conflent, va donar cobertura a la revolta dels angelets de la terra, comandada per Josep de la Trinxeria, que va aixecar en armes els territoris catalans del nord contra l'annexió francesa. En Trinxeria i els seus companys varen organitzar un aixecament contra els francesos, especialment a causa de la gabella, nou impost sobre la sal que havia dictat el rei, i que suposava tot un atemptat contra els drets dels habitants del nord, que tenien en la lliure circulació de la sal un dels seus privilegis més antics. Els Angelets s'aixecaran contra aquesta imposició, i tot i obtenir nombroses victòries, seran vençuts per les tropes franceses.
Arran d'aquesta derrota es produí una enorme persecució dels angelets i dels seus col·laboradors. Moltes cases foren cremades i saquejades i molts homes i dones del nord foren empresonats, condemnats a mort i executats. En Descatllar fou condemnat a expulsió perpètua per part del Consell Sobirà del Rosselló, acusat d'haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets. Més endavant i després de dos anys de presó, la pena li fou commutada per una multa i un any de residència forçosa a Serinyà.
De retorn a Vilafranca de Conflent el 1673, en Manuel fou un dels principals organitzadors del Complot de Vilafranca de Conflent el març de 1674, pel qual s'intentà alliberar novament els territoris del Roselló del domini francès. Després de vàries maniobres en fals, alguns dels conjurats es tiraren enrera i començaren nombrosos interrogatoris entre els pagesos de la rodalia, burgesos i nobles. Hi hagueren molts detinguts, que sofriren dures tortures per tal de delatar als conspiradors (entre ells Descatllar). Finalment, molts foren ajusticiats, com ara en Descatllar, el 20 d'abril de 1674 a la plaça de la Llotja de Perpinyà. Altres membres de la seva família també foren torturats i assassinats.
El cas d'en Descatllar és només una mostra de la duríssima repressió francesa contra els resistents catalans, repressió que també va afectar a la llengua i cultura catalanes arran de l'edicte del 2 d'abril de 1700 en què el rei Lluís XIV va prohibir tot ús públic de la llengua catalana.