Manuel de Pedrolo va ser un dels més grans escriptors en llengua catalana de tots els temps i, a l'hora, un dels més llegits i amb més obres publicades. Es tracta d'un personatge que dedicà plenament la seva vida a la normalització de la llengua catalana en tots els terrenys, combinat amb un compromís cívic i social amb l'alliberament de classe i de la nostra terra, idees que defensà fins a la mort.
Pedrolo va néixer l'any 1918 a l'Aranyó (la Segarra), al sí d'una família de propietaris rurals. Amb l'esclat de la guerra civil es va afiliar a la CNT, compaginant-ho amb la professió de mestre. Els esdeveniments el portaren al front en les columnes d'artilleria de l'Exèrcit Popular. Amb el franquisme encetà la seva etapa com a escriptor, sempre amb un compromís actiu i irrenunciable amb la llengua catalana, cosa que li suposà ser un dels autors més censurats per les ments grises del franquisme. Al llarg de la seva vida va conrear gairebé tots els gèneres literaris: novel•la, poesia, teatre, assaig, traduccions... el que el va convertir en un autor prolífic, amb més d'un centenar de títols publicats (alguns d'ells, com Mecanoscrit del segon origen, es convertiren en autèntiques novel•les populars llegides per tothom).
Els seus assajos i articles (va ser durant molts anys articulista del diari Avui i les revistes Serra d'Or i Canigó) es centren en la denúncia de la doble opressió que sofreixen els Països Catalans, a nivell social i nacional. Fou un ferm defensor d'un model socialista per organitzar la societat, amb la introducció de mesures per repartir la riquesa i millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores, en un sistema regit per la igualtat i la justícia social, al marge de l'opressió capitalista.
Aquest compromís d'esquerres el va portar a denunciar les posicions contradictòries de molts socialistes i comunistes catalans i espanyols, que identificant el catalanisme amb la burgesia i el conservadorisme, negaven el dret a la llibertat a la nostra terra, contribuint a l'explotació i opressió nacional del nostre poble. Conreava el pensament leninista de "cap nació no pot ser lliure si oprimeix una altra nació" i defensava la idea d'alliberament nacional i d'autodeterminació com a imprescindible per construir un nou sistema de relacions socials solidàries entre les persones i els pobles.
Ferm defensor i difusor de la unitat lingüística, cultural i política dels Països Catalans, aquest fou un dels eixos del seu ideari, a l'hora que denunciava les polítiques "parcials" que sols abarcaven una part de la nació catalana i que no responien als interessos i necessitats de supervivència i afirmació cultural i nacional del nostre poble. A més, insistí en la integració dels nouvinguts d'altres terres en un projecte alliberador per fer junts el camí de la lluita pel respecte de la nostra identitat i voluntat de llibertat.
Pedrolo fou al llarg de la seva vida un personatge incòmode per al poder establert (tan en els anys del franquisme com en la posterior "democràcia") degut a la seva dignitat i postura crítica, a diferència de la submissió i claudicació de molts dels seus excompanys/es de lluita antifranquista. Ell es definia com a ateu, marxista heterodox i independentista, el que el va dur a alçar la veu contra les injustícies i a lluitar per l'alliberament col·lectiu dels pobles i les persones en tot moment.
Manuel de Pedrolo fou sempre un intel·lectual compromès amb la seva gent i el seu poble. El millor record a la seva figura (ell ens deixà un 26 de juny de 1990, víctima d'una llarga malaltia) és (re)llegir les seves obres i (re)descobrir el seu pensament, sobretot a través del llibre d'Edicions el Jonc "Cal protestar fins i tot quan no serveix per a res", una veritable antologia del seu pensament i compromís, imprescindible per a tothom qui defensi i treballi per uns Països Catalans lliures, justos i solidaris
