Manel Viusà Camps va ser un important pintor, promotor cultural i destacat patriota català, que va impulsar diverses iniciatives culturals catalanes des de l'exili, sempre des d'una militància independentista insubornable.
Viusà va néixer al barri barceloní de la Barceloneta, el 1917 al sí d'una humil família obrera i republicana. Començà a treballar com a obrador de vidre per a ulleres. Va estudiar Belles Arts a la Llotja, on va conèixer la que serà la seva dona, Gertrudis Galí, que provenia d'una família benestant. Contribueix a la fundació de la Nova Escola Superior de Belles Arts. De tarannà tímid, era una persona amb una gran tenacitat que li ajudava a superar les penúries que va haver de passar tota la seva vida.
Ja de ben jove s'interessa per la lluita d'alliberament nacional, i s'afiliarà a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Amb la guerra, participarà en les brigades Roja i Negra i, a la fi de la mateixa, restarà confinat en un camp de concentració a Valladolid.
Un cop alliberat, el matrimoni obre un taller per desenvolupar la seva feina artística (ell com a pintor i la seva dona com a escultora), que els dóna uns recursos econòmics importants però que també serveix sovint com a tapadera per a la fabricació de papers falsos per a fugitius i per a la resistència antifranquista. Va ser el responsable de l'aparell financer i de propaganda del Front Nacional de Catalunya i, degut a la dura persecució de la policia franquista, va haver d'exiliar-se a l'Estat francès.
Instal·lat a Canet de la Marenda (Rosselló) va impulsar la revista Ariel, a l'hora que realitzava diverses exposicions, algunes a París, on finalment es va quedar a viure. Durant aquests anys escriu les biografies populars de Francesc Macià i Lluís Companys, i organitza diversos recitals de Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor a París.
Va estar empresonat un mesos a França, acusat de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català. Després d'unes curtes estades a Veneçuela i Estats Units, s'establí a Andorra. La Generalitat de Catalunya li concedeix la creu de St. Jordi, guardó que no pot recollir per estar sota ordre de recerca i captura per les autoritats policials espanyoles.
Tot i les dures condicions econòmiques i socials per les quals hagué de passar, el seu compromís amb la lluita per la independència dels Països Catalans fou ferm i constant fins a la fi dels seus dies. Viusà va morir l'11 de febrer de 1998, a París, sense poder retornar al seu país, i oblidat pels polítics i les autoritats catalanes. La seva tasca, cultural i política, en la resistència antifranquista, el convertí en un lluitador incansable per les nostres llibertats nacionals.
