Dolors Anglada i Sarriera, va néixer a Barcelona el dia 29 d’octubre del 1892. Pertanyia a una família burgesa i aristocràtica, de llarga tradició catalana.
De menuda entrà en una escola no massa lligada amb el catalanisme i fins i tot va resistir-se a cants en honor de la “unitat espanyola”, tot i així va tenir una infantesa tranquil·la i va rebre una bona educació.
Com que la seva afecció per al dibuix es manifestava de manera continuada, va fer que rebés lliçons de Joan Llaveries, dibuixant que col·laborava habitualment a Cu-cut i a la revista per a infants En Patufet, la qual cosa va marcar el seu futur perquè va començar a col·laborar en aquestes revistes. Ja l’any 1903 li van publicar un treball al Cu-cut, i l’últim número d’aquest també tindrà un treball seu.
Acabada la I Guerra Mundial, els Anglada van portar les seves filles a París. Durant la seva estada a la ciutat estableix amistat amb el que després serà President de la Generalitat Republicana, Francesc Macià. En aquesta etapa de la seva vida mantindrà una gran activitat a favor dels moviments nacionalistes catalans. Ella deia que no s’havia enredat mai en política però que calia fer pàtria i molt patriotisme.
També va estar molt vinculada en demanar l’amnistia del presos del Garraf i arran d'aquests fets se la conegué com "la mareta dels presos". L’anomenat Complot del Garraf succeí el 26 de maig de 1925, quan es pretenia atemptar contra la vida del Rei borbó Alfons XIII. Els organitzadors varen ésser descoberts i passaren a la presó, fins que Lola Anglada, en una famosa campanya de recollida de signatures de dones, va aconseguir el perdó reial després d’una intervenció del caputxins de Pompeia. També va tenir un paper important en la rebuda dels presos de Garraf i amb el Dinar Popular de Germanor en celebració de l’alliberament fet la Diada de Sant Jordi de 1930. Aquest "és un acte en el qual el poble català va demostrar que estava unit amb el mes sagrat dels llaços,... no és a un acte polític, sinó una demostració que som i vivim, pesi a tot el que en contra se’ns ha fet. La nostre serà una festa per a celebrar la llibertat dels que n’estaven privats; serà no res més ni res menys, que una festa de germanor”.
El 1932 passà a formar part de la Junta directiva de la Unió Catalanista, com a secretària d’Acció Cultural i Social. Aquells temps, i fins a finals de la Guerra Civil (1939), seran de plena activitat: publicant llibres, revistes, contes, fent exposicions,... amb una dedicació completa al seu treball.
Lola Anglada és una artista polifacètica, que mostra una forta personalitat creadora en molts àmbits, que avarca des de la il·lustració, autora de llibres històrics, escriptora de contes, gravadora, autora de treballs de ceràmica i escultura, a part de treballs litogràfics, estampes pintures i cartells. Alguns d’aquests cartells van ser destinats a l’organització independentista catalana de combat dels anys 30, anomenada Nosaltres Sols, que és la traducció directa del gaèlic Sinn Féin.
L’any 1937 sorgeix el desig de la Catalunya democràtica i revolucionària en guerra contra el feixisme de crear una mascota, El més petit de tots, síntesi de l’esperit col·lectiu perquè la gent s’hi pogués identificar i Lola Anglada ho va interpretar a la perfecció. Un infant rodanxó que duu un braç aixecat en puny clos i a l’altra mà una petita bandera catalana, també porta una gorra frígia al cap com a símbol de revolució. El nom d’aquest nen està inspirat en la cançó popular arranjada per Tomàs Garcés “Els tres tambors”.
Fou un mitjà de difusió de l’ideal de la llibertat i de la civilitat enfront del feixisme. El més petit de tots també va esdevenir el símbol de la vinculació de Lola Anglada en la lluita per les llibertats de Catalunya. L’artista va creure fermament en les possibilitats del poble en lluita, en la seva capacitat de vèncer i no només una guerra, sinó de crear, mitjançant la lluita, la disciplina, l’amor i el treball, un món millor.
En un moment en que Catalunya era ocupada pels feixistes, on l’odi, la ignorància, la traïció i la crueltat apareixien a cada volta de carrer. Lola intentà refer l’ ideal per damunt de tota la ràbia i el dolor, per poder difondre als infants la convivència, la solidaritat, l’esperit de lluita i la germanor.
Lola també proposava als infants els valors de l’heroisme, solidaritat, el respecte al patrimoni cultural, predicà la força del companyonia, estimació pels animals i la natura, la importància del bon humor i de l’ideal compartit en moments difícils.
Aquest missatge de pau i de valors humans li va portar greus problemes. Va pagar un preu altíssim per haver il·lustrat un llibre, un preu que pocs dibuixants i il·lustradors han pagat: la marginació més profunda durant una quarantena d’anys, va ser denunciada i es va haver d’ocultar per no anar a la presó degut als seus pensaments catalanistes. El 1948 en una exposició a les Galeries Syra de Barcelona, la policia li va fer retirar els dibuixos pel fet de ser considerada “peligrosa, roja y separatista”.
Passat un temps, i lentament, va retrobant el reconeixement per part de persones i institucions, que la portaran a rebre varis mèrits, entre ells cal destacar la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 1982.
El 12 de setembre del 1984 va morir a Tiana. Les seves despulles van anar al cementiri barceloní de Poble Nou.
