En Josep Sunyol va néixer a Barcelona el 21 de juliol de l'any 1898, fill d'una família burgesa i republicana. Nebot del polític Ildefons Sunyol, el seu pare estava vinculat amb la indústria sucrera, pel que el seu fill rebrà durant anys els pseudònim de l'altre noi del sucre (en referència als seus negocis familiars). L'herència familiar deixarà al jove Sunyol una important empresa sucrera i gràcies als negocis amb el sucre, aconseguirà una important fortuna, que no dubtarà en invertir en les causes en les quals creia (donarà un suport econòmic important a diferents campanyes per l'alliberament dels presos).
L'any 1925 es fa soci del Barça arran de la clausura de l'estadi per part del dictador Primo de Rivera, a causa d'una xiulada del públic a l'himne espanyol. Sunyol, i un grup de joves, es faran socis en un acte de militància catalanista. Aleshores, el FC Barcelona havia esdevingut un símbol de catalanitat, el Club de Catalunya com l'anomena el diari la Veu de Catalunya l'any 1918, degut a la seva adhesió a les demandes d'autonomia política.
L'any 28 Sunyol entra a la Junta directiva i paral·lelament esdevé president de la Federació Catalana de Futbol. Serà un president atípic, ja que sota el lema "Esport i ciutadania" organitzarà diversos actes culturals. A més, Sunyol editarà diversos articles en els diaris La Publicitat i La Nau, tot divulgant els seus ideals esportius, cívics i nacionals. A més, impulsarà projectes periodístics com La Nau dels Esports o La Rambla de Catalunya, un dels diaris més llegits i populars de Barcelona i que es convertirà en un altaveu del catalanisme dins l'esport i del republicanisme popular.
A nivell polític, el 1930 entra dins d’Acció Catalana, com a president de l’Ateneu Català Democràtic i el 1932 és un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà. El 1932 s’incorpora a ERC, dins de les files del qual és parlamentari català i diputat a les Corts.
La seva tasca al FC Barcelona anirà en augment. El club, sota la presidència de Gaspar Rosés, s'anirà acostant cada cop més a un catalanisme republicà i popular. El club tindrà una important presència en les commemoracions patriòtiques i, a la mort de Macià, expressarà el seu condol. L'any 32, un dels jugadors més emblemàtics i estimats del club, Josep Samitier, fitxa pel Madrid, cosa que provoca que la crisi a l'entitat toqui fons. Finalment, l'any 1935 i davant la pressió de la massa social, en Josep Sunyol i Garriga és escollit president del FC Barcelona.
Amb l'esclat de la guerra, bona part de les seves fàbriques quedaran en mans franquistes. A més, el seu diari, La Rambla, és confiscat pel PSUC. A l'estiu de 1936, en plena guerra civil, viatja a Madrid a fer d'enllaç polític entre el govern de Madrid i el Parlament de Catalunya, degut a la seva doble condició de diputat a corts i parlamentari a Catalunya. Mentre realitzava aquestes tasques, en Sunyol (junt amb una delegació catalana, on hi havia el periodista Josep Maria Funes) visità el front a la sierra de Guadarrama per veure sobre el terreny la situació bèl·lica i encoratjar als milicians republicans. Quan es dirigien cap allà, el cotxe en què viatjaven fou cridat a l'alto per un control i els ocupants, pensant que es tractava de tropes lleials a la República, els saludaren amb un "Viva la República!". Els conduïren a l'interior de La Casilla, on s'adonaren del greu error comès i foren desposseïts de tot el que portaven i tractats de forma inhumana. Finalment, el feren arrenglerar prop de la pedra que marca el quilòmetre 52 de la carretera i foren executats. Era el 6 d'agost de 1936 i les tropes franquistes afusellaren un dels polítics i dirigents esportius més estimats del país.
El seu lema, Esport i ciutadania, resumeix a la perfecció la seva voluntat de millorar la societat a través d'un ideal democràtic del poble i de l'esport.
