Nascut Figueres l’any 1920, en Josep era fill d’una família pagesa.. De ben jove entrà en política i l’any 1934 s'afilià a les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol (BOC). El 1936 fou elegit secretari de les Joventuts del POUM a Figueres i president de la secció local de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Com a membre del Comitè Local de Cultura i Art, contribuí a salvar el patrimoni amenaçat pels incontrolats.
Durant els Fets de Maig del 1937 va participar en la defensa de la seu del POUM a Figueres i arran d'això s'hagué d'amagar a Roses, on treballà de mestre en una escola de la CNT. Mobilitzat el gener del 1938 i descoberta la seva identitat, serví en un batalló de càstig sota el control del PSUC.
Després de la retirada del gener-febrer del 1939, passà pels camps de Sant Llorenç de Cerdans, Banys d'Arles i Sant Cebrià. Durant la primera etapa de l'ocupació alemanya participà en el grup de resistència Martin que liderava Josep Rovira, i més tard incorporat al Front de la Llibertat.
El 1942 retornà clandestinament al Principat, i participà en la I Conferència Nacional del POUM a Valldoreix, on fou elegit membre del Comitè Executiu, i en la II Conferència de Barcelona. El novembre anà a la Conferència Nacional de Tolosa, ja alliberada, i en retornar fou detingut a Barcelona (1944). Empresonat a Figueres, fou traslladat després a Girona, d'on es fugà el febrer del 1946. De nou a territori francès, s'uní al Moviment Socialista de Catalunya (MSC), que impulsava Rovira.
A la Sorbona de París estudià pedagogia i psicologia, i compaginà la professió docent i l'activitat en «Endavant», l'òrgan del MSC, amb estades clandestines a Catalunya. El 1948 es casà amb Teresa Juvé. El 1962 participà en la creació a l'interior de l'Aliança Sindical Obrera (ASO) i el 1966 creava el Secretariat de la Democràcia Social Catalana, que vinculava sectors d'ERC, Acció Catalana i CNT.
En la segona meitat dels anys 1960 queda com el dirigent de l'ala moderada (socialisme no-marxista, inspirat en la socialdemocràcia nòrdica) del MSC, en contraposició a la de Joan Raventós. El 1970 s'establí definitivament a Barcelona, on fou professor d'Història de l'Educació a la Universitat Autònoma. El 1974 fundà el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC), que el1976 donà lloc al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R).
Pallach va morir prematurament el 1977 a Barcelona, deixant rere seu una trajectòria política compromesa, i de retruc es va estroncar una via política catalana del socialisme que no va reeixir després d’ell.
