Josep Marco va ser un dels més grans guerrillers valencians, que va tenir protagonisme durant l'anomenada Guerra de Successió i que al costat d'homes com Joan Baptista Basset, va defensar les llibertats del nostre país contra l'ocupació borbònica.
Josep Marco va iniciar les seves activitats guerrilleres el 1706, col·laborant de forma activa en l'alliberament de Xàtiva. L'any següent comandà les companyies de voluntaris valencians i miquelets catalans que assumiren la responsabilitat de la defensa de la ciutat enfront l'ofensiva dels exèrcits borbònics. Degut als terribles combats ocorreguts a la vila i a la cruesa de la batalla, les tropes de Marco es replegaren al castell, amb els efectius que encara els restaven. La defensa d'aquesta fortalesa fou clau perquè els darrers resistents del País Valencià poguessin incorporar-se a la defensa del Principat, on prosseguirien la seva lluita.
Era al Principat on Marco tenia ja una àmplia fama. El 1713 es negà a deposar les armes i s'incorporà a la guarnició a la defensa de Barcelona, per tal d'aguantar el setge a la qual estava sotmesa per part de les tropes felipistes. També participà en l'expedició del diputat militar Berenguer i, en el decurs d'aquesta, restà aïllat a Alella el 5 d'octubre. Dos dies després, amb un grup de combatents, s'obrí pas cap a la capital, trencant la línia de bloqueig de l'enemic.
Es creu que el Penjadet no passà la totalitat dels dos mesos fora la ciutat, sinó que va participar també la el combat de la Creu Coberta, obtenint importants victòries, essent felicitat pel mateix comandant Villarroel. El 8 de febrer de 1714 va sortir de Barcelona per incorporar-se a la guerra a comarques, i ajuntà les seves tropes amb les d'Antoni Puig. Finalment, restà sota la direcció d'Antoni Desvalls. Quatre mesos abans de la capitulació del país, encara es mantenia en lluita per les comarques tarragonines, amb prop de 400 homes.