El nostre país compta i ha comptat amb homes tan importants com Josep Mª Batista i Roca, que han dedicat tota la vida al servei de Catalunya. Batista i Roca és un dels millors exemples d'aquells homes del nostre poble que treballen sense descans per reforçar i enriquir els pressupòsits de la nació catalana, al marge d'interessos personals i sectaris.
Batista va néixer a Barcelona, al barri de Santa Maria del Mar, el 23 de juny de l'any 1895 i va ser etnòleg, historiador i polític, figura senyera del nacionalisme català. Estudià al Jesuïtes i més tard anirà a la Universitat de Barcelona a cursar Filosofia i Lletres i Dret, per més endavant estudiar antropologia A Oxford (Anglaterra), estudis que completarà a Berlín.
Fou un dels fundadors i principal impulsor de l’Arxiu d’Antropologia i Folklore; molt actiu en el camp de l’excursionisme, fundador dels Guies Excursionistes i del Minyons de Muntanya (1927) i de Palestra (1930), organitzacions definitives per la formació de l’esperit cívic i nacional de Catalunya. La seva intenció era crear una versió específicament catalana de l'agrupament escolta, per tal d'enfortir "la dignitat i l'orgull de ser catalans i lluitar contra el sentiment d'inferioritat que ofega a quasi tots els catalans".
A nivell polític, mantenia contactes amb Estat Català. Fou l'encarregat de convertir la SEM (Societat d'Estudis Militars) en l'ORMICA (Organització Militar Catalana). El 14 d'abril del 31 serà al Palau de la Generalitat junt amb en Macià. Inicià una tasca feixuga de difusió de la lluita de Catalunya per la seva llibertat a nivell internacional. Fou empresonat en el vaixell Uruguay junt amb el president Companys arran dels fets d'octubre del 34.
Durant la guerra civil anà a Londres (1938) com a delegat de la Generalitat de Catalunya en una missió important de caràcter internacional per a acabar amb la guerra i, a la fi de la mateixa, fou secretari del Consell Nacional de Catalunya (1940) creat amb la presidència de Carles Pi Sunyer. Professor a Cambridge, esmerçà primordialment el seu llarg exili al servei de Catalunya: representà el Pen Català, defensà els drets del poble català a la UNESCO i a altres estaments internacionals, propulsà la creació de l’Anglo-Catalana Society, presidí més endavant el Consell Nacional Català sorgit de la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic (1953), establí les assemblees de Pau i Treva a Toluges i donà nombroses conferències arreu d’Europa, a més d’impulsar la publicació de la revista Vida Nova (1954). Retornat el 1976, activà encara més la seva tasca nacionalista; entre les noves iniciatives cal destacar la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-català.
Tot i que no era un home de molta presència física, degut al seu posar discret i elegant, sí que fou un home d'una gran presència humana. La força del seu pensament, encara vigent avui en dia, residia en la idea que ser català implica dignitat i llibertat. La Catalunya irredenta que ell defensava i propugnava era una Catalunya rica i plena d'homes i dones orgullosos i ferms, lúcids i conscients.
La seva obra escrita forma un gruix considerable de coneixements, informacions, recerca històrica i reflexions. A més, un gran nombre de llibres, comunicacions i opuscles esdevenen els mitjans pels quals en Batista i Roca va intentar transmetre al poble català i als altres pobles el seu ideari.
Els seus anys i la malaltia, però, varen interrompre la seva trajectòria. El dia 27 d’agost de 1978 morí a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. La seva persona i la seva vida són exemples del treball i la fidelitat al servei de Catalunya. La seva obra i pensament són exemples de l'intent de recuperació de la nostra dignitat i orgull nacional.
