Josep de Trinxeria: Els angelets de la terra

En Josep de la Trinxeria va ser un guerriller i militar, fill de Prats de Molló, que va liderar la resistència catalana contra l'ocupació francesa dels comptats del Vallespir i la Cerdanya.

En Josep va néixer a la vila de Prats de Molló (Vallespir) al 1630. Exercia d'empleat dins una manufactura de teixit de llana. Era molt coratjós i li agradava l'aventura.

Després del tractat dels Pirineus (1659), Lluís XIV (rei de França) imposà la gabella, que era una impost sobre la sal. Aquest impost havia estat abolit per les corts catalanes l'any 1238, però degut a les conseqüències del tractat (pel qual el Rosselló, el Capcir i part de la Cerdanya eren amputades de Catalunya i passaven a domini francès), Lluís XIV, va voler restablir-lo, atemptant contra els privilegis històrics dels catalans. A més, dit impost impedia el comerç de sal amb el Principat.

L'any 1660, en Josep decidí organitzar una guerrilla de resistència a l'ocupació francesa arran d'un incident ocorregut a casa seva. Conta la història que agents del rei trobaren a casa seva sal que no havia pagat la gabella, i ell, davant aquesta acusació, decidí agafar el trabuc i refugiar-se a la muntanya per tal de rebel·lar-se contra la vulneració dels seus drets. Allí formà una partida de guerrillers, anomenats "Els Angelets de la Terra", els quals s'encarregaren d'organitzar la resistència catalana i combatre la dominació francesa. El nom d'Angelets es creu que els hi venia al gran coneixement que tenien del terreny, que els feia aparèixer de sobte, com si fossin àngels, o bé perquè el seu patró era l'arcàngel Sant Miquel. El seu crit era "Visca la terra!" i a més de Josep de la Trinxeria, tenien com a lloctinents en Damià Noell i Joan Miquel Mestre (l'hereu Just).

Van obtenir victòries sonades a Prats de Molló, Arles i Ceret contra el que fou el seu més gran enemic, en Francesc de Sagarra, renegat al servei de França. A Arles, Trinxeria va encerclar les tropes enemigues que el perseguien i les obligà a capitular. Això va fer comprometre als francesos a ser menys rigorosos en la recaptació.

Al gener de 1670 va entrar a Prats de Molló i va alliberar diversos guerrillers que varen ser fets presoners al "Fort Lagarde", com el seu gran amic, l'hereu Just de Vallestavia, prenent com a ostatges la muller i els nens del governador. Més tard va prendre Ceret amb més de 1.500 homes i fent presonera a tota una companyia enemiga. No abandonà la vila fins que l'exèrcit francès envià 4.000 homes per combatre'l.

Josep de la Trinxeria no fou mai capturat, però hagué de fugir del Vallespir degut a la pressió d'un exèrcit de més de 4000 homes. Aleshores va passar a col·laborar amb l'exèrcit espanyol en la lluita contra els francesos. El 1670 i el 1671 fou condemnat a mort en contumància.

Finalment, els francesos li confiscaren tots els seus bens i hagué d'establir-se a Olot, des d'on continuà la lluita per la llibertat del seu poble fins a la seva mort, l'any 1689. Encara va tenir temps, però, de retornar a la muntanya amb els seus miquelets i organitzar combats de resistència, obtenint nombroses gestes guerrilleres. En honor seu, la plaça principal de la vila de Prats de Molló duu el seu nom.