En Jordi va néixer un 23 d’abril de l’any 1957, per la diada de Sant Jordi. Va viure la seva infantesa a Sant Andreu, i un cop assoleix els 15 anys, comença a treballar de repartidor de diaris, en horari matiner. Això li permetrà seguir els estudis i prendre contacte amb el Partit Comunista Espanyol – Internacional (PCE-i).
Pren part activa en diferents mobilitzacions de l’època (manifestacions, vagues de treballadors...), així com participa en diferents accions reivindicatives (repartiment de propaganda, fent pintades, fixant cartells, o bé participant en assemblees).
Més endavant, treballarà en un taller a Cornellà de Llobregat, i anirà augmentant el seu grau de compromís polític. El 15 de maig de 1977 uns companys s’enfrontaren a les forces policials a través de còctels molotovs i foren detinguts i empresonats. Les delacions fan que la policia vagi l’endemà al pis d’en Jordi, on patirà un minuciós registre. Aquest escorcoll fa que marxi de casa i deixi la feina, però continua participant de les manifestacions al carrer.
Així fou com l’11 de setembre de 1977 participa en diferents mobilitzacions, on morirà Gustavo Frecher, d’una bala de goma de la policia. Això provocarà aldarulls al seu barri i diverses mobilitzacions dies més tard, el que li costarà rebre dos trets de bala de part de la policia vestida de paisà. Serà operat i finalment sortirà d’aquest primer embat. Passa diversos mesos entre estances policials i hospitalàries.
L’11 de setembre del 78 participa en les mobilitzacions del Fossar de les Moreres i a la Plaça Sant Jaume, on es produeixen aldarulls i degut als trets de la policia, cau fulminat el seu company, Gustau Muñoz. Ell mira d’ajudar-lo, avisen a una ambulància, però ja serà massa tard.
Finalment, el dia 15 d’octubre del 78 tenia previst assistir a una manifestació de record a en Lluís Companys, però no podrà fer-ho, ja que mentre manipulava diferents “petard irlandesos” a casa seva, aquests explosionen i el deixen mortalment ferit.
El seu enterrament, en família (ja que fou prohibida tota mostra de solidaritat), estava presidit per una estelada que en cobria el fèretre, i en ell es cantaren els Segadors i la Internacional, en català.
