Jordi Arquer: La revolució pendent
Nascut a Bellcaire d’Urgell l’any 1906, en Jordi ja de ben jove va traslladar-se a Barcelona. Començà la seva carrera política al moviment Estat Català que impulsava Francesc Macià. En el si del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) encapçalà la secció de Treball i l'òrgan corresponent "Lluita", i des d'aquestes posicions combaté els sectors reformistes del separatisme català.
Més endavant participà en la fundació del Cercle d'Estudis Marxistes (1927), i en la constitució del Partit Comunista Català (PCC, 1928). Va ser detingut diversos cops. El 1930 participà en la fundació del Bloc Obrer i Camperol (BOC), dins el qual defensà l'opció sindical (com a dirigent del Sindicat Mercantil) i la política d'Aliança Obrera, per sobre de les diferències ideològiques. De la qüestió sindical destaca la seva anàlisi dels dependents del comerç a El Proletariat Mercantil.
Pel que fa a la qüestió nacional, defensa el dret a l'autodeterminació de Catalunya i el seu exercici dins una Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria. També fou col•laborador del moviment rabassaire, en concret del seu portantveu "La Terra" (òrgan de la Unió de Rabassaires).
El 1935 participà en el procés que menà a la formació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Durant la guerra, lluità al front d'Aragó amb les milícies organitzades pel partit.
Patí la repressió anti-poumista i, després de la victòria feixista, passà a Mèxic, on publicà Oda a Sant Jordi i El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana (1943). Alhora deixava el POUM per integrar-se en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC).
Més tard passà al Rosselló, des d'on col•laborà amb les revistes catalanes de l'exili americà. Anà diversos cops a Barcelona a partir de la dècada dels 1950, però fins el 1977 no hi va residir de forma més estable, quan va crear un arxiu sobre la guerra del 1936 i l'exili català. Alhora va treballar com a contacte entre el catalanisme d'esquerres del Rosselló i el de Barcelona. Va morir a Perpinyà l’any 1981.