Joanot Colom: Esperit de revolta

Joanot (Ot) Colom va ser un destacat polític mallorquí del segle XVI. Cap dels agermanats a Mallorca, va dirigir l'aixecament popular contra els abusos dels nobles a l'illa. Aquest aixecament, conegut com a germanies, es va dur a terme amb èxit al País Valencià i a Mallorca, i va tenir com a objectiu la lluita contra els privilegis nobiliaris i la defensa dels drets de les classes populars.

Joanot Colom era sabater d'ofici. El desembre de 1520 ja participà en el procés d'agitació popular contra el virrei Gurrea, que el feu empresonar. La detenció de Colom va provocar una enorme indignació popular, ja que aquest havia assolit una enorme popularitat i prestigi entre les classes populars. Aquest va ser un dels factors que provocà l'alçament que va enfrontar els agermanats contra els privilegiats, i que va triomfar no tan sols a la capital, Palma, sinó també a tot Mallorca, llevat de la vila d'Alcúdia, on els nobles es feren forts. El 1521 fou executat el primer cap de la Germania, Joan Crespí i Colom, i ell va ser escollit per a substituir-lo i acabar així amb certs desordres produïts en temps de Crespí.

Colom governà Mallorca amb fermesa i seny. Organitzà bé el servei de queviures, va suprimir impostos i va administrar justícia. Va aconseguir establir un ordre total entre els diferents nuclis d'agermanats de l'illa, sense necessitat del poder del virrei ni dels nobles. Aquests continuaven refugiats a Alcúdia, ben auxiliats per mar des d'Eivissa. Els nobles no restaren inactius, i les seves constants incursions varen fer decidir a Colom d'atacar-los. Amb 6000 infants, 400 genets i 6 canons es presentà davant d'Alcúdia, per a demostrar la seva força. Malgrat això, la seva inexperiència militar va fer que mentre negociava amb els nobles, les forces d'aquests els traïren i robaren tres canons als agermanats. A més, coincidint amb el dia de Nadal, la majoria d'agermanats el passà a casa seva, fet que aprofitaren els nobles per atacar-los i provocar nombroses baixes.

Aquesta victòria dels nobles els feu iniciar una contraofensiva a l'illa. Partint d'Alcúdia, intentaren avançar cap a Muro, però foren continguts i vençuts. Els contactes del virrei Gurrea amb l'emperador Carles V van fer que aquest destinés una força de 12000 homes a l'illa, que desembarcaren a l'octubre de l'any 1522 a Alcúdia. Prengueren Pollença, Muro i Rafalgars.

La cruenta repressió del virrei sobre les zones ocupades va fer decidir a Colom a intentar una resistència desesperada a Palma de Mallorca. Va ser durament assejat, però un gran atac de les forces imperials va ser rebutjat heroicament, provocant però moltes baixes. La resistència es va fer inviable i finalment es negocià la rendició i lliurament de la plaça. L'exèrcit del virrei entrà a la ciutat el 7 de març de 1523 i Colom fou condemnat a mort.

Joanot Colom va morir estenallat el 3 de juny de 1523, abans de ser escapçat i esquarterat pels seus botxins. Les seves restes foren exposades en públic i el seu cap penjat en una gàbia a la porta Pintada. La seva casa fou cremada, el terreny on s'alçava, sembrat de sal i els seus béns foren confiscats. Això produí un gran horror entre la població, ja que Colom havia governat de manera sàvia, justa i amb valentia en uns moments crítics, i la seva gran honestedat fou molt valorada pel poble, que va veure com un home defensava amb total convicció la causa de les classes populars, donava la seva vida per ells.