Joan Salvat-Papasseit: La força de la rebel·lia
Salvat-Papasseit nasqué a Barcelona el 1894, on residí durant tota la seva vida en el barri de la Barceloneta. En Joan va tenir una infància difícil, ja que el seu pare, que era fogoner, va morir en un accident en alta mar. Fou escriptor i començà a escriure en castellà, encara que no sempre, en una sèrie de publicacions d’ideologia llibertària de temàtica obrera, com ara “La justicia social” de Reus i “Sabadell federal” de Sabadell, tal i com el seu nom indica. En aquesta “revista” última, la majoria dels seus escrits eren ja en català. Tot i que és conegut bàsicament per la seva tasca poètica, també va ser autor d'articles, manifestos i altres proses de caràcter polític i social.
L'any 1911 coneix a Antoni Palau i Joan Alavedra en una mena de tertúlia. Amb aquests amics es trobava sovint a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i constituïren el primer nucli contestatari anomenat 'Grup Antiflamenquista Pro-Cultura' en la línia de l'activisme pamfletari i revolucionari.
Una de les millors col·laboracions o creacions, parlant de revistes, va ser el 1918 quan va publicar en la revista “Un enemic del poble”. En aquestes publicacions es on exposa una ideologia que fluctua i evoluciona entre l’anarquisme, el socialisme i el catalanisme. Aquesta revista va tindrà tirada fins l’any 1919. Altres revistes de vida curta on també expressa el seu pensament foren “Arc-voltaic” i “Mar vella” en col·laboració amb Tomàs Garcés. Més tard ell es declarara com una home dolorit, cristià i socialista.
A partir de 1919 Salvat-Papasseit es torna un escriptor plenament català, es a dir, que només escriurà en la seva llengua. És en aquest any on ell publica el seu primer llibre de poemes, “Poemes en ondes hertzianes” on ell descriu els paisatges socials i visuals del seu barri. Mica en mica, va forjant-se com a poeta avantguardista. El 1921 escriu el llibre “Les conspiracions”, el qual és escrit des de fora de Catalunya i tracta l’exaltació del sentiment de nostàlgia envers la seva terra. Un dels llibres més importants per el seu ressò és “La rosa als llavis”, que és qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea. Són especialment destacables també les seves poesies patriòtiques i de combat. A nivell polític, va col·laborar intensament amb grups separatistes, i va fer una gran amistat amb Daniel Cardona.
Joan Salvat-Papasseit afectat d'una tuberculosi, una malaltia que el perseguí tota la seva vida, va morir a la seva ciutat natal, Barcelona, i en la seva terra, Catalunya, el 7 d'agost de 1924. La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic, sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Núria Espert, Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Joan Manuel Serrat i Rafael Subirachs, entre d'altres.