Joan Maragall i Gorina va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Un cop acabat el batxillerat, el seu pare va voler incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però va topar amb la seva resistència. Del 1874 al 1878 va publicar la primera composició i va fer dos viatges que el poeta va qualificar com a "dos oasis en el seu viure", l'un cap a Espanya i l'altre, a França.
Va cursar la carrera d'advocat però també es va instruir en les literatures catalana i castellana i es va apassionar pels autors alemanys com ara Goethe. Va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona amb la poesia Dins sa cambra (1881).
Conegut popularment com a poeta, és també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícep del moviment modernista, la seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols tenia una significació estètica sinó també humana, ja que entenia el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxim a la societat i capaç d'influir-hi.
L'any 1884 va iniciar una crisi personal perquè es debatia entre el que li demanava el seu esperit romàntic i la possibilitat d'integrar-se a la vida burgesa, marcada des de sempre per l'entorn familiar. En els anys immediatament posteriors, es dedica prioritàriament a la feina de periodista, que fou clau per al naixement del moviment modernista. Va publicar el poema La vaca cega, a "L'Avenç".
La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel.lectuals, va reaccionar amb els articles Ah, Barcelona..., La ciutat del perdó i L'església cremada, insistint en la part de responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana. Va ser proclamat Mestre en Gai Saber (1904) i va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, des d’on va demanar diners per a la creació de la Biblioteca de Catalunya. Fou també president de l'Ateneu Barcelonès.
A partir de l'any 1907, Maragall viu una forta crisi personal, agreujada pels fets de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909. Maragall, indignat pels fets, va demanar que la burgesia catalana assumís les responsabilitats que li pertocaven en l'assumpte. El 1910, ja totalment dedicat a la creació literària -- va guanyar el premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona.
El darrer any de la seva vida, el 1911, va publicar Seqüències, imprès per "L'Avenç", conté la tercera i darrera versió del mite del comte Arnau. Dos dies abans de morir va demanar ser vestit amb l'hàbit de Sant Francesc. Va morir el 20 de desembre de 1911. Les seves últimes paraules foren: "Amunt, amunt!...".
