En Joan Sala i Ferrer, conegut popularment com Serrallonga, fou un bandoler que actuà a les comarques centrals de Catalunya a principis del segle XVII i el seu personatge va esdevenir una autèntica llegenda popular catalana, per la qual cosa fou motiu d'obres de teatre i d'altres representacions artístiques i populars.
En Serrallonga va néixer al mas de Viladrau i fou el cinquè de sis germans, amb la curiositat que quatre d'ells es dedicaren al bandolerisme. La seva família era una de les més importants de la vila, però mica en mica anà caient en decadència. Al 1618 es va casar amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós, a Sant Hilari Sacalm (i d'aquí li ve el sobrenom de Serrallonga). Es dedicava a fer de pagès en el mas, tot i que combinava aquesta activitat amb petits robatoris clandestins a traginers i pagesos de la zona, ajudat pels seus germans o per altres bandolers. Més endavant, va passar a realitzar segrestos i accions de càstig contra delators (que en alguns casos són assassinats).
L'any 1622 fou delatat per un veí, Manel Bofarull, a qui en Serrallonga assassinà. Això va fer que hagués de fugir i a partir d'aquí organitzà una quadrilla, amb més de 100 homes (que provenien de la quadrilla d'en Margarit), amb qui realitzà robatoris i saltejaments a la zona de les Guilleries, el Collsacabra i a la plana de Vic (la majoria a la primavera i l'estiu). Es va fer molt popular entre els pagesos de la zona, a qui ajudà sovint a protegir les seves terres. A més, va rebre el suport i solidaritat del poble, que sovint l'amagava en les seves contrades de les autoritats que el pretenien empresonar. Però fins i tot es refugiava en els masos dels senyors, batlles i rectors, que sovint es convertiren en els seus valedors (com els de Viladrau, Sau, Susqueda o Arbúcies).
Al 1630, degut a la important persecució de la seva quadrilla, va haver de fugir a França, el que va fer que la quadrilla es desfés i al 1632 va retornar a Catalunya, ja sense suports i vagarejant i malvivint pels masos i boscos, amb la companyia de Joana Massissa (i amb l'ajut de pastors i llenyataires). Va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 al mas Agustí de Santa Coloma de Farners i condemnat a mort. La violent i dura sentència de mort va fer que morís el 8 de gener de 1634, abans de rebre més de 100 assots, i fos exorellat, atenallat i finalment trossejat en quatre quarts, que foren cremats. El seu cap va restar exposat en una torre del portal de Sant Antoni de Barcelona.
La popularitat del bandoler quedà palesa en els nombrosos refranys o dites populars (com "Les ninetes ploren, ploren/ perquè en Serrallonga és a la presó") però també en obres teatrals (com la de Víctor Balaguer al XIX) o en la cultura popular catalana. Més recentment, s'han recuperat els Balls parlats d'en Serrallonga en diverses viles catalanes i, a més, s'ha revifat el mite d'en Serrallonga en cançons populars, com feren els Esquirols en una de les seves cançons més conegudes:
Torna, torna Serrallonga
que l'alzina ens cremaran
que ens arrencaran les pedres
que la terra ens robaran.
