Joan Crexell va néixer a Barcelona el 31 de juliol de l'any 1946. Estudià a la ciutat de Barcelona i es va llicenciar en Periodisme. Des dels inicis dels anys seixanta participà en la lluita per les llibertats de Catalunya.
Juntament amb el patriota Joan Ballester i Canals i amb d'altra gent del Front Nacional de Catalunya, va promoure l'activisme entorn la diada de l'onze de setembre, aleshores absolutament prohibides i perseguides.
L'any 1972 participà activament en la publicació clandestina de l'Avui, (Servei d'Informació Catalana), alhora que treballava d'impressor. L'any 1973 fou detingut i empresonat arran de la seva assistència a una reunió de la comissió permanent de l'Assemblea de Catalunya. Això va fer perillar la publicació del SIC, però gràcies a les seva habilitat, va poder amagar-se un cop fou deixat en llibertat per part de la policia espanyola.
Edità nombrosos opuscles i butlletins clandestins, tant de l'Assemblea de Catalunya com del Front o del PSAN. La seva tasca ingent en aquest terreny fou incansable i, gràcies a ell, molts documents i octavetes de la resistència al franquisme varen poder veure la llum.
A nivell polític, va mantenir un ferm ideal de servei al país. Després de participar en els moviments d'oposició antifranquista, va passar per CDC, per més tard allunyar-se de la militància política, tot i que sempre va donar suport a les diferents iniciatives del nacionalisme (ERC, PSAN...).
Crexell va ser també un important periodista i historiador. Alguns dels seus llibres són reculls de publicacions clandestines com Premsa catalana clandestina (1970-77), Premsa catalana clandestina i d'exili (1917-1938), Els fets de Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol. També va recollir poesies polítiques en diversos volums com ara Poemes de resistència, La fi dels cagaelàstics (poesia política anònima 1939-79) o Si és boig que el tanquin (poesia popular anònima 1977-1982).
Altres dels seus treballs malden per recuperar la memòria històrica dels nostres símbols i esdeveniments nacionals. Així, llibres com Origen de la bandera independentista, El monument a Rafael Casanova, El complot del Garraf han esdevingut autèntiques obres de lectura imprescindible. Aquests llibres són avui en dia unes eines imprescindibles per conèixer els orígens dels nostres símbols i de molts dels fets històrics cabdals del nostre poble.
En els darrers anys de la seva vida, Crexell va seguir de forma distanciada l'actualitat política i nacional del país, causada per un profund desengany amb l'apoltronament en el poder dels que manaven, la corrupció, la manca d'un projecte nacional ambiciós... però ell continuava transmetent la seva il•lusió i saviesa a les noves generacions que havien de conformar el futur de la nostra nació.
Joan Crexell va morir de forma prematura el 25 de desembre de 1994. Enrera deixava més de vint llibres publicats, nombroses col•laboracions en revistes i diaris, i una vida plena de sacrifici i entrega pels ideals. Li quedava encara molta tasca per fer, i una il•lusió i entrega insubornable al servei del país. Que l'exemple de Joan Crexell, periodista, escriptor i sobretot patriota, sigui un referent per la lluita d'avui i del demà.
