Joan Brossa: La revolta poètica


Joan Brossa és un dels personatges més importants de la poesia contemporània, així com una persona que fou sempre fidel als seus ideals de justícia i llibertat per al seu poble i per a la seva gent.

Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de l'any 1909. Al disset anys es va haver d'integrar a l'exèrcit republicà i va anar a la guerra al front de Lleida. Va ser allí on va iniciar la seva trajectòria literària, escrivint petits comentaris pels seus companys, força sovint com a petites cròniques. En tornar a Barcelona, inicià la seva trajectòria com a gravador, fent també de venedor de llibres prohibits. En aquesta època va entrar en contacte amb personalitats com J.V. Foix o bé Joan Miró.
Brossa col•laborà amb la revista avantguardista Algol, al mateix temps que perfecciona les seves primeres composicions poètiques. Junt amb d'altres destacats artistes, va fundar el grup Dau el Set, amb el qual donaran a conèixer la seva obra Cuixart, Tàpies, Tharrats o el propi Brossa.
La seva obra inicià una important difusió als anys finals del franquisme, on les noves generacions s'interessaren per les seves creacions. Brossa, sempre compromès amb la llengua catalana, es va convertir en un dels autors catalans més prolífics, amb moltíssimes composicions poètiques i literàries, a les quals cal sumar escultures, poesies escèniques i il•lustracions de cartells. Als anys vuitanta, la seva obra poètica fou publicada per Edicions Tres i Quatre, La Magrana, Llibres del Mall, Empúries, Edicions 62...

Brossa va mantenir una actitud radical, propera a la marginació. Els seus jocs de paraules i poemes visuals el feren una persona molt popular al nostre país, que el va portar a col•laborar amb diversos projectes musicals i cinematogràfics. Alguns dels temes més presents en l'obra de Brossa són l'interès per l'home i per les relacions humanes, el que l'obliga a concentrar-se en l'amor i el patriotisme. El patriotisme li serveix per expressar l'enyorament d'uns valors tradicionals, i per transmetre la seva opinió sobre la situació del país, constituint així una poesia de combat. La cultura de la classe obrera apareix definida amb uns trets positius, democràtics i republicans.
La seva obra esdevé, així, una crònica original dels canvis substancials que s'han produït ençà de la guerra civil espanyola. La posició d'investigador l'ha portat a experimentar amb tres tipus diferents de recursos literaris: els més tradicionals com les odes, els sonets i les sextines; els models populars com el romanç i altres gèneres que van més enllà de les propostes de les avantguardes històriques, com la poesia visual o els poemes objecte.

Joan Brossa va morir el 30 de desembre de 1998, en un accident domèstic, a l'edifici on tenia el seu estudi, al barri d'Horta-Guinardó de Barcelona, quan era a punt de fer vuitanta anys i es preparaven una sèrie d'actes d'homenatge per commemorar l'aniversari. Brossa va restar tota la seva vida al servei de les seves dues grans passions: la poesia i el país. En una entrevista pòstuma, feta uns dies abans de la seva mort, va declarar: "La independència de Catalunya serà un fet, tot i que potser trigarà força. De caure, caurà, perquè és un procés històric i la història no s'atura".