Joan Baptista Basset va ser un dels més ferms opositors a l'ocupació borbònica del país per part de l'exèrcit de Felip V i un dels generals maulets més emblemàtic. Basset va néixer a Alboraia (l'Horta Nord) l'any 1654, i el seu pare exercia de fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. Ja de ben jove participà en les campanyes militars a Itàlia, Alemanya i Hongria. Basset va assolir el grau d'enginyer militar, especialista en tàctiques d'artilleria. A més, parlava la llengua del seu poble i fou un gran coneixedor de les reivindicacions i necessitats populars.
Amb la mort de Carles II i l'esclat del conflicte successori entre Carles d'Aústria i Felip d'Anjou, Basset va fer costat a l'arxiduc Carles en la guerra que esclata a nivell europeu. L'any 1705 es va crear una flota de suport a Carles en la qual intervé Basset. Desembarcaren a Altea, tot prometent als camperols valencians que Carles, quan fos rei efectiu de València, aboliria els drets nobiliaris sobre els camperols i els impostos sobre l'entrada de mercaderies a les ciutats. La revolta assolí una gran participació entre els llauradors vinculats a les terres que havien estat dels moriscos, que varen ser coneguts com a maulets, així com entre les classes populars de les ciutats.
Basset i els seus aliats marxaren de manera triomfal cap a València, on totes les poblacions per on passaven, com ara Dénia, Gandia o Alzira li obrien les portes de bat a bat. La majoria del país es decantà per donar suport als revoltats, mentre que l'aristocràcia i els nobles botiflers (junt amb el clergat) donaren suport a Felip de Borbó i molts hagueren de fugir amb l'entrada de les tropes de Basset a València. Carles III va ser nomenat rei i Basset esdevingué cap de l'exèrcit maulet i a la pràctica seria el virrei de València. Basset i els maulets detingueren i expulsaren als botiflers més destacats i confiscaren els seus béns i els de l'alta noblesa felipista.
Després de diversos conflictes interns degut a la pressió dels nobles austriacistes contra les mesures populars de Basset, finalment aquest serà destinat a Alzira i Xàtiva, on serà empresonat a traïció. En conèixer la notícia, van esclatar moltes revoltes locals de maulets que exigien l'alliberament del seu general, tot cridant: "Visca Basset abans que Carles III". Mentrestant els dirigents austriacistes no volien donar armes als maulets, i els abandonaren a la seva sort, el que provocarà la desfeta del 25 d'abril del 1707, que significarà l'inici de la fi de les institucions catalanes. Tot i que la majoria de dirigents varen fugir cap a Barcelona (on Basset romania empresonat), la resistència popular va anar a càrrec dels maulets, que es negaren a acceptar les noves autoritats borbòniques imposades per la força de les armes i mantingueren viu durant força temps l'esperit d'insurrecció. Davant d'això, Basset va ser alliberat i enviat a València, però va arribar tard. Es va concentrar a Dénia per organitzar la resistència i socórrer a Xàtiva, però va ser novament detingut. Mentrestant, Felip V abolia els Furs del Regne de València "por justo derecho de conquista".
Després del Tractat d'Utrech, Basset va tornar a guanyar protagonisme tot defensant la terra catalana de l'intent d'ocupació per part de l'exèrcit de Felip V. Pobles i ciutats anaren caient, però hi hagué diversos cossos de maulets valencians que anaren a la ciutat de Barcelona per defensar-la dels atacs borbònics, com el regiment de Sant Vicenç Ferrer i el dels Desamparats. Basset es posà sota les ordres del comandant en cap de la ciutat, Antoni de Villarroel, i exercí la direcció de l'artilleria. Malgrat la introducció de novedoses tàctiques de combat, res no va poder evitar la derrota final, l'onze de setembre de 1714. Basset es negà a la rendició i resisteix fins a la fi, quan va ser ferit i capturat junt amb altres dirigents austriacistes. Va ser portat a Alacant, on els vencedors organitzaren una desfilada on els presoners catalans caminaren carregats amb cadenes per davant de Felip de Borbó i la seua cort. Des d'allí, fou conduït a peu amb els grillons fins a Hondarribia (Guipúscoa) a 800 quilòmetres. Va passar tancat cinc anys empresonat i va poder fugir cap a Itàlia, on es posà sota la protecció de Carles. Molts d'altres maulets que varen morir en la guerra, foren enterrats al Fossar de les Moreres junt amb els resistents barcelonins. Basset va morir lluny del país pel qual havia lluitat. La seua memòria degué tardar a perdre's entre els valencians.
