Joan Ballester i Canals és un dels principals divulgadors de la idea de Països Catalans i un dels més importants activistes culturals de la resistència antifranquista.
En Joan va néixer a la ciutat de Barcelona, el 10 de febrer de 1913. De ben jove, va entrar en contacte amb grups nacionalistes. Ingressà a l'organització Palestra amb 18 anys i més endavant militarà a la Unió Catalanista primer, i a Nosaltres Sols! després.
Durant la guerra civil, anirà al Front d'Aragó i lluitarà aferrissadament per les llibertats de Catalunya i contra el feixisme. Serà ferit a la batalla de l'Ebre i capturat per les tropes feixistes a Tarragona.
L'any 1945 fundarà el grup Bandera, amb la col•laboració de Joan Mateu i Manuel Creus, encarregat de l'edició del butlletí clandestí Bandera del poble català i també de diversos recordatoris de l'afusellament del president Companys.
Més endavant, es farà càrrec de la llibreria catalana del carrer Consell de Cent (núm. 281) de Barcelona i esdevé el representant del Diccionari català-valencià-balear que estava fent el filòleg Francesc de Borja Moll. La divulgació de dit diccionari va ser una eina de propaganda catalanista. La parada del Diccionari, que ell muntava el dia de Sant Jordi al capdamunt de la Rambla barcelonina, es va convertir en un focus de trobades i contactes entre la gent que es movia en defensa de la causa catalana.
Una de les tasques més importants que realitzà en Joan Ballester va ser la de difondre arreu el concepte de la unitat nacional dels Països Catalans. El 1962 s'edita un mapa que inclou totes les comarques de la nació, el que li va costar uns mesos d'estada a la presó.
Va fomentar les trobades entre joves catalans (del nord, del Principat, del sud i de les illes), principalment amb la participació dels joves del Front Nacional de Catalunya, partit on Ballester no militava però amb el qual col•laborava degut a la seva amistat amb el líder del Front, Joan Cornudella.
A casa seva es va constituir la comissió que l'1 de maig de 1962 va organitzar un homenatge a Francesc de Borja Moll en motiu de l'acabament del seu diccionari. També la mateixa comissió va fer un acte de reconeixement a en Francesc Maspons, degut a l'entrega de tota la seva vida al servei de Catalunya. Ballester va crear les Edicions d'Aportació Catalana, que popularitzaren l'eslògan "Entre tots ho farem tot" i que editaren una col•lecció amb prop de 60 títols amb temes d'actualitat, polítics i culturals.
El 1963, en Joan Ballester participà als jocs Florals celebrats a l'exili (a Montevideo), amb un treball titulat Per una consciència de país, que li va valer el premi Presidència de la Generalitat. Ja als anys 70, a can Ballester s'obre una caixa de resistència per ajudar a recollir diners destinats als patriotes catalans empresonats. Durant aquells temps, la seva llibreria va ésser objecte de diversos atemptats per part de feixistes espanyols.
En Joan Ballester va morir el 27 de juliol de 1980 a la ciutat de Barcelona. La seva vida va ésser una lluita constant, per la llibertat de la nostra nació i per l'extensió de la consciència nacional de la unitat de totes les terres de parla catalana. Malgrat tot, va morir amb el més absolut oblit per part dels governants del nostre país. Restituir la seva memòria avui és un deure de tots i totes.
