Jaume Fuster i Guillemó va néixer en un barri popular de Barcelona l'any 1945, es va casar amb la també escriptora Maria-Antònia Oliver i va morir allí mateix el 31 de gener de 1998. Al llarg de la seva vida es va dedicar a escriure i al compromís militant, el que el va dur a participar activament en l'esquerra catalana d'alliberament nacional. Va publicar una trentena de novel·les, guions televisius i assaigs, a més de ser un dels impulsors de l'oblidat II Congrés de Cultura Catalana (1977) i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Influenciat de ben jove per les pel·lícules d'intriga i detectius, Fuster és conegut, principalment, com a escriptor de "novel·la negra" encara que ell preferia afirmar que escrivia novel·les de "lladres i serenos", amb la intenció de donar-li un aire més nostrat i català a aquest tipus de literatura. Una de les seves obres més conegudes és De mica en mica s'omple la pica, un dels best-sellers catalans de més èxit. El protagonista de la novel·la és Enric Vidal, un "pinxo d'avaria" que passa múltiples aventures envoltat per una acció molt viva i trepidant, fent una crítica subtil a l'alta societat benestant. El mateix Enric Vidal protagonitza un altre llibre, aquest molt conegut al País Valencià, La corona valenciana, on recorre d'una punta a l'altra tota la geografia del país, arribant a ser una guia geogràfica, gastronòmica i cultural molt valuosa. Un altre llibre molt interessant de la seva obra és Per quan vingui un altre juny, ambientat en uns suposats Països Catalans a punt d'independitzar-se, on l'autor es planteja el fet de si la lluita d'alliberament ha de ser pacífica o bé armada (encarnada cada una pel Grup Nacionalista Solidaritat i per l'Exèrcit Popular d'Alliberament Nacional, respectivament).
Jaume Fuster també va conrear altres estils novel·lístics, com pot ser la novel·la d'espasa i bruixeria, plasmada en la trilogia formada per L'illa de les Tres Taronges, L'anell de Ferro i El Jardí de les Palmeres, que tenen com a base uns imaginaris Països Catalans medievals, on les influències de Tolkien i Tirant lo Blanc hi són presents constantment. Segons afirmava ell mateix, "la simbologia de Països Catalans és evident. Al principi de la trilogia, els tres països es desconeixien mútuament i al final, queden amb uns governs no monàrquics i en igualtat de condicions, és a dir, sense centralismes"
Un dels seus darrers llibres més coneguts és La mort de Guillem, basat en l'assassinat real del jove independentista Guillem Agulló, membre dels SHARP i dels Maulets, a mans d'un grup d'ultradretans al poble de Montanejos (Alt Millars), el 13 d'abril de 1993. Fuster afirma que va escriure el llibre "canviant els noms dels protagonistes, però sense canviar ni un bri de la veritat objectiva dels fets. Si a través d'aquesta novel·la us puc comunicar una espurna de dolor, de la por, de la ràbia, de l'horror i de l'ànsia de justícia que tot plegat m'ha provocat, em donaré per satisfet".
Així mateix, Fuster també va enriquir el lèxic català amb moltes aportacions noves, sobretot en el camp de la creació d'un argot propi de les capes socials més baixes del país (lladres, captaires, pispes...) imaginant-se com parlarien uns suposats pinxos catalans si visquessin en una situació de normalitat nacional. Aquest aspecte de la llengua el va explotar molt en la revista satírica Amb potes rosses, sota el pseudònim de El Boc del Paral·lelo, on realment va aconseguir crear un argot irreal, però completament vàlid.
Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. Arran del Congrés, va néixer l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), sindicat que vetlla pels interessos professionals, culturals i intel·lectuals dels escriptors, de la qual en va ser secretari, vicepresident i president. Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.
