Jaume Cornudella i Olivé va néixer a Juneda (les Garrigues) el 14 d'abril de 1915, fill d'una família de classe mitjana, liberal i il·lustrada del món rural català de principis de segle. Als anys 20, ell i la seva família es traslladaren a Barcelona, on en Jaume exerceix d'agent de canvi i borsa a càrrec del seu oncle matern. Va viure, doncs, des de primera línia els esdeveniments del 14 d'abril de 1931, amb la proclamació de la República catalana per part d'en Macià.
En Jaume es feu militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat català, de la mà d'home com Miquel Badia o Josep Munté. Formà part dels escamots d'en Badia, que realitzaven tasques d'agitació al carrer (pintades, crema de banderes espanyoles...), feien propaganda política, i organitzaven actes patriòtics i esportius.
Arran dels fets del 6 d'octubre, fou perseguit i detingut, a causa de la delació de membres de la Peña Ibèrica (bar de l'Eixample concorregut per espanyolistes, del qual sorgirien els primers militants falangistes de Barcelona). Romangué empresonat al vaixel Uruguay fins el 1935 en què va ser deixat en llibertat. En Jaume Cornudella era un home ferm en les seves conviccions. A més d'independentista, tenia vinculacions amb la maçoneria, relacions que d'altra banda eren força comunes entre els patriotes republicans (com Companys).
Amb l'esclat de la guerra civil a Barcelona, Cornudella, amb les armes a la mà, es disposà a defensar les Generalitat i les institucions republicanes. Els homes d'Estat Català s'apoderen d'armes i intentaren fer front a la insurrecció feixista pel seu compte. Després, durant la guerra, s'organitzaren set columnes de milicians, dues integrades majoritàriament pels militants d'Estat Català (la Pirinenca i la Macià-Companys). A més, participaren també en les patrulles destinades al control de l'ordre públic (on s'integrà Jaume Cornudella), que registraren nombrosos incidents amb les de la CNT.
Amb la fi de la guerra, en Cornudella i la resta de militants separatistes hagueren d'exiliar-se a França, on decidiren constituir el Front Nacional de Catalunya, amb Antoni Andreu com a responsable de la secció política i Jaume Martínez Vendrell com a responsable de la secció militar. Col·laboraren amb els serveis secrets francesos en la lluita contra l'ocupació nazi de l'estat francès. Un cop alliberat l'estat de l'ocupació, Cornudella fou l'encarregat del trasllat del president Irla a Perpinyà, l'any 44. Des d'allí, impulsen publicacions clandestines i fins i tot una emissora d'ona curta.
L'any 1945 es produí una acció repressiva contra els militants del Front i molts varen ser detinguts per la policia franquista. La secció militar fou desarticulada i en Cornudella va haver de mantenir-se a Perpinyà, fins a la fi dels seus dies. Sense deixar la militància independentista, es va poder dedicar a la seva vida privada i crear una família. A més d'acollir nombrosos refugiats catalans a casa seva, va participar donant ajut logístic a iniciatives antifranquistes des de l'exili. Amb el retorn del president Tarradellas a Catalunya, assistí als actes del restabliment de la Generalitat, tot i que aviat és mostrarà decebut per l'evolució dels esdeveniments.
L'any 1979, la policia realitzà una operació repressiva de gran abast contra el moviment independentista, acusant a diversos militants del Front de terrorisme (és el conegut cas Batista i Roca). En Cornudella, per precaució, evità tornar a territori català sota dominació espanyola. Afectat per greus problemes de salut, s'anà distanciant de l'activitat política del dia a dia i va morir el 25 de setembre de 1983.
En Jaume Cornudella fou, a tots els efectes, un home del Front Nacional de Catalunya, un patriota que amb la seva tasca callada i silenciosa, però lleial i arriscada, va contribuir de manera decisiva a la lluita per la llibertat del nostre país
