El dia 11 d’abril de 1993, al poble de Montanejos (Alt Millars) un grup d’ultradretans anomenats “Marxelenes-IV Reich” van assassinar Guillem Agulló i Salvador, membre del col·lectiu antiracista Sharp i militant de Maulets.
En Guillem era un jove de 18 anys compromès amb la llibertat del seu país. Per qui el conegué, Guillem era tot un exemple d’il·lusió i de treball, un jove actiu i decidit que havia optat per fugir de la passivitat imperant i que havia adoptat una ferma consciència de treballar pel seu poble. En Guillem era un dels milers de joves del nostre país que lluiten per construir un futur millor.
Ell era un jove esportista, amant de la natació, esport en el qual destacava força, ja que va obtenir diversos èxits en aquesta disciplina. Obtingué una beca per formar part del Centre d'Alt Rendiment de Xest, per a preparar els Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992, però un accident li va fer perdre part de la visió d'un ull, el que l'apartà de manera forçosa de la pràctica de la natació.
Era fill de l’únic regidor nacionalista de l’Ajuntament de Burjassot (l’Horta), i ja de ben jove mostrà inquietuds polítiques i unes fortes conviccions igualitaristes i antiracistes. També havia participat en l’Associació d’Amics Vicent Andrés Estellés, que reivindicava el reconeixement públic d’aquest escriptor en el seu poble natal, Burjassot, el mateix que Guillem.
Però els somnis i les il·lusions foren segades en una maleïda nit de l’abril de 1993. Un grup d’espanyolistes l’apunyalaren a traïció, tot subjectant-lo per evitar que pogués defensar-se de l’agressió feixista, i una navalla se li inserí al bell mig del seu valent cor, provocant-li la mort. Els agressors, de forma impune i violant la dignitat de Guillem i les seves conviccions, entonaren el “Cara-al-sol” i fugiren cridant “vivas” a Espanya i a Franco.
Després de l’assassinat de Guillem hi hagueren nombroses mostres de solidaritat amb la família, així com la indignació col·lectiva davant la impunitat dels nazis. Hi hagué una concentració espontània a la Plaça de l'Ajuntament del seu poble de més de 500 joves, que protestaven contra la mort del seu amic. La senyera (sense blau) amb un crespó negre, cobria el balcó del consistori. També hi hagueren manifestacions de rebuig a València i Barcelona.
Dies després, en la commemoració del 25 d'abril a la Plaça de Bous de València, els pares de Guillem feren sentir alt i fort la seva veu contra la pèrdua del seu fill i reberen grans mostres de solidaritat. El grup Al Tall homenatjà Guillem interpretant la cançó "A Miquel Grau" i es feren diversos parlaments en record i homenatge a Guillem.
Però també hi hagué la reiterada indiferència de les autoritats governants i, fins i tot, s'atacà impunement la memòria de Guillem exhibint, en un partit de futbol del València una pancarta amb la llegenda "Guillem jódete", per part de la penya Yomus del València. També la premsa feixista valenciana, personalitzada en el diari Las Províncias, atacà la memòria del jove Guillem, acusant-lo de violent i de provocador.
Després d’un judici ple d’irregularitats, en què les càrregues policials a les afores del jutjat es convertiren en una constant i on l'acusació particular, exercida per Maulets, es va retirar del judici per la insistent parcialitat del jutge, es sentencià a Pedro Cuevas (el Ventosa) a 14 anys de presó, obviant tot el contingut polític de l’assassinat i reduint l’atemptat feixista a una simple baralla entre joves. Guillem és el record viu d’aquells qui ens han deixat en el camí cap a la nostra llibertat.
