Francesc Layret: L'advocat dels obrers
Nascut un 10 de juliol de l´any 1881, Francesc Layret fou un important advocat i polític barceloní, el qual va créixer entre una família progressista i liberal de certa tradició republicana. El fet de patir un atac de paràlisi als dos anys d'edat el va marcar per tota la vida, ja que hagué de caminar amb crosses, però per altra banda això no va representar-li cap mena d'impediment alhora de dur a terme els seus propòsits. Ja des de la seva etapa estudiantil, desenvolupà una important activitat promovent, per exemple, la creació, junt amb també un jove Lluís Companys, de l'Associació Escolar Republicana, entitat la qual lluità pels drets dels treballadors i la seva dignitat en el camp de l'ensenyament, o més tard l'Extensió Universitària i l'Ateneu Enciclopèdic Popular, entitats que tenien com a objectiu principal aconseguir crear una autèntica Universitat popular. Es llicencià, després d'una important trajectòria escolar, en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.
Va seguir la seva trajectòria formant part de les Joventuts de la Unió Republicana i amb vint-i-cinc anys sortí escollit com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquest càrrec polític, va exercir una important activitat municipal com fou la seva proposta de crear escoles públiques d'ensenyança en català i llibertat religiosa, o la regulació de la jornada i els sous dels empleats municipals.
Les seves inquietuds van continuar enfocant-se en la formació d'un nou partit polític que, amb un clar caire popular i catalanista, aconseguís atraure l'interès dels treballadors catalans per tal de combatre el seu tradicional abstencionisme electoral, el qual afavoria, segons ell, els interessos més conservadors representats per la Lliga i els lerrouxistes. El primer intent va ser la creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana junt amb altres polítics catalans l´any 1910, però l'aliança electoral del partit amb els radicals de Lerroux arran de l'anomenat pacte de St. Gervasi va propiciar-ne més tard la seva retirada. El 1914 va crear, juntament amb Marcel·lí Domingo i Lluís Companys, el Bloc Republicà Autonomista (BRA): un partit que intentava liderar el moviment polític català d'esquerres. Seguint amb la seva carrera política, Layret va participar l´any 1917 en la integració del BRA dins del Partit Republicà Català: era el tercer intent personal per tal de consolidar una força política catalana i progressista que aconseguís combatre l'abstencionisme de molts treballadors. Poc temps després de la Revolució russa, va proposar la unió del partit a la Internacional Comunista, cosa que va provocar la baixa d'alguns militants en desacord.
Un altre fet a destacar fou la seva defensa aferrissada dels drets dels treballadors, des de la seva posició d'advocat: va treballar, entre d'altres, per a la CNT, i no va voler cobrar-ne mai cap mena de pagament. A més, la seva participació en actes de protesta i denúncia contra la política imperialista espanyola o la promoció d'instruments de lluita van complementar la seva defensa dels drets socials dels obrers, cosa que va fer que la seva simpatia augmentés entre els sindicalistes.
Fou també un ferm defensor de la llengua catalana i va intervenir en multitud d'actes a favor de l'autonomia de Catalunya. La repressió i les ofensives contra els sindicats i els seus dirigents van anar creixent a finals dels anys 20. Fruit d'aquests episodis, foren detinguts entre d'altres Lluís Companys i Salvador Seguí, persones amb les quals Francesc Layret havia mantingut unes grans relacions fins aleshores. El 30 de novembre de 1920, en assabentar-se'n de la notícia de l'empresonament d'aquests i de la deportació que es volia dur a terme a l´illa de Maó, aquest es dirigí ràpidament al seu domicili, on va patir un dur atemptat a mans de pistolers assalariats de la patronal que hores més tard li costaria la vida. El seu assassinat va provocar un gran impacte entre les classes populars que ell havia aconseguit guanyar-se: una vaga general i un enterrament multitudinari pel centre de Barcelona que va acabar amb dures càrregues policials, van ser els episodis posteriors a la seva mort.