Fèlix Cucurull i Tey va ser un dels més grans historiadors catalans dels nostres temps i alhora un abnegat patriota que va participar en diferents iniciatives i partits de l'esquerra independentista catalana, i que va fer de la seva vida una lluita constant per la independència i el socialisme, tot dotant-ho de fonaments teòrics i històrics.
Fèlix Cucurrul va nèixer el 12 de gener de 1919 a Arenys de Mar. De ben jove, ja participà en la Joventut Catalanista d'Arenys amb la República i més tard milità a Estat Català. Durant aquests anys serà mestre de l'Escola Nova Unificada i, amb la guerra civil, participarà com a voluntari en el cos republicà. Després militarà en els moviments antifranquistes, al Front Nacional de Catalunya i, més endavant, al Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans.
Però la seva trajectòria no es limita al camp polític. Va ser autor de diversos reculls de poesia, els més destacats Vida terrena (1948) i Els altres mons (1952). Va conrear també la novel·la, destacant entre les seves obres L'últim combat (1954). A més, fou un gran admirador i coneixedor del poble portuguès, el qual creia que tenia moltes similituds amb el poble català, que situava l'origen en la revolta triomfant per la independència dels portuguesos de la corona castellana al 1640 i el fracàs de la revolta catalana. Així, va escriure l'assaig Dos pobles ibèrics (1967), on destacava els trets comuns culturals, socials i polítics i el paral·lelisme d'ambdós països. A més, va gaudir d'un ampli prestigi a Portugal, on a més de traduir obres catalanes al portuguès i a l'inrevés, va ser membre de diferents associacions portugueses i va rebre diferents reconeixements a la seva persona i tasca.
Però una de les seves aportacions més importants fou la seva obra com a historiador. Aquesta anava encaminada a la recerca dels orígens del nacionalisme català, que ell postulava que sorgia de les classes populars i dels federalistes d'esquerra. Va refutar la tesi dominant en la historiografia catalana, que sostenia que el nacionalisme era quelcom que naixia de la burgesia i demostra que és l'esquerra i els moviments progressistes els qui primer formulen les tesis del nacionalisme polític. Fins i tot postula que aquest nacionalisme d'esquerres adopta una postura plenament independentista en relació a la qüestió nacional.
A més, va "descobrir" la figura de Josep Narcís Roca i Farreras, un personatge del segle XIX que va ser un dels primers formuladors d'aquest nacionalisme, com a progressista i plenament independentista. A més, Cucurull dedicà bona part de la seva vida a l'estudi dels personatges i dels moviments d'alliberament nacional, que recull en la seva monumental obra "Panoràmica del nacionalisme català", que arrenca al segle XIX i repassa totes les formulacions de la primer meitat del segle XX. Les seves aportacions són també importants en el terreny de l'estudi de la república i la guerra civil. Algunes de les seves obres destacades son "Catalunya, autònoma i revolucionària" o "El fet nacional a través de la història".
En la vessant més política, va escriure diversos assaigs com "Consciència nacional i alliberament" o "Catalunya, qüestió d'Estat". A més, va participar en diferents candidatures de l'esquerra independentista catalana, com el BEAN, i va ser membre dels Consell Nacional Català i president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (80). Fou també un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya.
En Fèlix ens deixà el 4 de febrer de 1996. La vida de Cucurull fou un combat constant contra la ignorància i la mentida. Un combat polític a la recerca d'un país independent i socialment just, però també un combat intel·lectual per una visió nacional catalana de la història i amb un fort contingut social. Fèlix Cucurull va ser "un dels imprescindibles", d'aquelles persones als que els devem un reconeixement per la seva tasca política i professional. El millor homenatge, descobrir o rellegir les seves obres i continuar la lluita, per la independència i la justícia social.
