Metge de professió, Emili Darder va ser assassinat en el marc de la guerra civil a Mallorca, quan era alcalde de Palma de Mallorca. Militant d'Esquerra Republicana, va ser escollit batlle abans de l'alçament i fou, per tant, el darrer alcalde escollit per sufragi universal en l'illa.
Emili Darder havia nascut a Palma de Mallorca el 1895. Metge de professió, lluità tota la vida per millorar l'assistència sanitària popular, una de les seves preocupacions més importants. El seu compromís i solidaritat social el portà a assumir una tasca d'ajuda als camps assistencials, que li provocaren una enorme conscienciació polític i cultural. Amb vint-i-vuit anys va ser un dels fundadors de l'Associació per a la Cultura de Mallorca, de la qual en va ser president entre els anys 1925 i 1931.
Amb l'adveniment de la República va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca. S'encarregà de la comissió de sanitat i educació, des de les quals va impulsar diverses actuacions polítiques com el Projecte General de Construccions Escolars (1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (1932) de gran importància.
A nivell polític, Emili Darder va participar en la fundació d'Acció Republicana Balear el 1932, de la qual en fou un dels principals dirigents, per acabar fundant Esquerra Republicana a Mallorca. Fou també membre de la comissió redactora de l'avant-projecte d'Estatut d'Autonomia i va ser elegit batlle de Palma l'any 1933. Com a màxima autoritat municipal va intensificar encara l'assistència sociosanitària, a més d'impulsar obres de clavegueram, llars d'infants, grups escolars, cases de Socors... Aquesta tasca en benefici de les classes populars i contrària als interessos del caciquisme i la corrupció el va portar a una gran estima per part de la gent de la ciutat, tot i que alguns el consideraven un traïdor de classe pel seu reformisme social.
Amb l'aixecament del divuit de juliol, fou detingut a casa i traslladat a l'Hospital, on va romandre fins al trenta de juliol. A partir d'aleshores, fou internat a la presó del Castell de Bellver, on era obligat a netejar les letrines i orinals de la resta de presos.
El quinze de juliol del trenta-set compareixia davant el Tribunal de Guerra i fou acusat de desobediència a les noves autoritats imposades. Tot i que el fiscal va demanar una pena de vint anys de presó, finalment fou condemnat a mort.
Tot i els diversos problemes coronaris que patia, que el debilitaren enormement i el situaren prop de l'abisme, els seus botxins no li van permetre una mort tranquil·la. El 23 de febrer de 1937 el traslladaren de l'hospital (on restava internat), farcit de medicaments per tal de mantenir el pols, al cementiri, on un escamot s'encarregà de fer complir la condemna. Emili Darder fou assegut damunt una pedra, ja que no s'aguantava dret pels problemes de salut i de desmoralització i, amb els ulls coberts per un mocador, fou tirotejat i mort, mentre els assistents aplaudien impunement. Amb ell, foren assassinats també els republicans mallorquins Antoni Mateu, Alexandre Jaume i Antoni Maria Ques.
