El doctor Martí i Julià és un personatge curiós dins el nacionalisme català, ja que en vida va gaudir d'una gran autoritat moral, combinada però amb una minúscula eficàcia política. El seu nacionalisme esquerranista, radical i socialitzant no obtingué l'esperat ressò ni una traducció en forma de partit polític, però fou la base per a l'ideari d'homes com Macià o Serra i Moret.
Domènec Martí i Julià va néixer a Barcelona al sí d'una família menestral, l'any 1861. L'any 1880 es llicenciarà en Medicina i s'especialitzarà en psiquiatria. Aquests estudis influiran en la seva formació i pensament, ja que estarà plenament en contacte amb la realitat social del país i això el farà centrar-se en les problemàtiques socials.
Va ser un home dedicat al seu país en cos i ànima, i va renunciar pràcticament a la seva vida privada. De ben jove, entrà en contacte amb el federalisme de Pi i Margall i d'Almirall, a qui deu bona part del seu pensament polític. La seva activitat política s'iniciarà sobretot arran del seu ingrés a la Unió Catalanista, el 1897 i el 1903 ja n'era nomenat president.
La Unió Catalanista era una organització que, tot i amb serioses limitacions, aglutinava bona part del catalanisme. L'entitat va renunciar a la lluita electoral, degut a la corrupció que existia en el sistema espanyol. La seva tasca, doncs, es centrava més en la conscienciació social i popular de les masses. La idea de Martí Julià era fer del catalanisme un moviment popular, que penetrés en el poble treballador català.
Amb l'experiència de la Solidaritat Catalana se li obriren les portes de la participació electoral, que ell rebutjà per les misèries i servituds que acompanyen la política institucional. Mica en mica va mostrant la seva simpatia envers els republicanisme catalanista (UFNR) i la seva animadversió cap al regionalisme de la Lliga.
Ell concebia el nacionalisme com el dret a la vida dels pobles, l'alliberament de les nacions de l'opressió dels estats i que aquest alliberament conduiria als individus el benestar individual i col·lectiu. El progressisme i la recerca de la justícia social són també temes recurrents, com ara l'antiimperialisme, l'antimilitarisme i la denúncia de l'explotació de l'home per l'home. Aquest progressisme es converteix, ja al 1913, definitivament en socialisme.
El seu nacionalisme és qualificat d'intransigent, en el sentit de radical, contrari al joc polític tradicional i, per tant, ha d'estar sempre al servei del poble i apartat dels "tripijocs" electorals.
Mica en mica, el seu pensament social es tradueix en un interès creixent per pensadors europeus com Bernstein, Jaurés i Marx i al voltant seu es configura un nucli heterogeni que, des de postulats nacionalistes, entren en contacte amb el pensament socialista. Un dels seus escrits més coneguts, Per Catalunya, introdueix ja elements de radicalització verbal de sensibilitat esquerrana i aposta pel socialisme com a recurs modern per tal d'atraure als sectors menestrals i obrers
L'any 1915 va haver de dimitir de la presidència de la Unió Catalanista en no poder convertir l'entitat en un partit polític. A més d'aquesta frustració, la seva vida humil (vivia en una severa pobresa) i els seus problemes de salut (accentuació de la ceguesa) el conduïren a la desmoralització i, finalment, a la mort el 20 de juny de 1917.
Martí i Julià va ser un dels primers personatges (junt amb Josep Roca i Ferreras) a integrar al catalanisme l'ideari del socialisme internacional. El seu projecte serà seguit d'aprop per homes com Serra i Moret, Macià i Layret, i constituirà un referent ideològic de gran magnitud i importància per al separatisme i nacionalisme d'esquerres dels anys 20 i 30.
