Daniel Cardona i Civit va ser un dels separatistes catalans més importants dels anys 20 i 30 i dedicà la seva vida a la consecució de la llibertat de Catalunya, creient que sols amb la força de les armes Catalunya es podria deslliurar del jou que l'oprimia.
Cardona va néixer a la part alta de la ciutat de Barcelona al 1890. La seva mare era originària de Piera i el seu pare feia de mestre a Barcelona. De ben petit, viurà a Sant Just Desvern, ciutat amb la qual mantindrà un fort lligam i relació al llarg de la seva vida.
Les seves primeres col·laboracions periodístiques són amb el setmanari Cu-Cut i el Patufet. En la seva joventut, milita a la Unió Catalanista i es fa gran amic del poeta Joan Salvat Papasseit. Després de passar per diferents oficis, acaba treballant al magatzem del seu oncle i, a la mort d'aquest, hereda tota la seva fortuna. Això farà que gaudeixi d'una posició benestant, s'adapti a la vida de propietari, però ben aviat dedicarà bona part dels seus diners i esforços al servei del seu somni polític: alliberar Catalunya del domini espanyol.
Gran seguidor del model irlandès, intenta transportar-lo mimèticament a Catalunya i postula la necessitat de construir una organització paramilitar paral·lela al partit polític que faci tasques d'agitació i acció directa. Això el portarà a col·laborar amb homes com Jaume Compte, Manel Pagès i, finalment, amb Francesc Macià, amb qui participa en la Federació Democràtica Nacionalista i, posteriorment, a Estat Català. Durant aquesta etapa esdevé regidor primer i alcalde després (1922) de Sant Just Desvern. Al 1923 publica La Batalla, on recull, sota el pseudònim de Vibrant, molts dels seus articles que reflecteixen el seu pensament i ideari polític. També fou l'impulsor de projectes periodístics com el setmanari l'Estat Català (1918) o el diari Som..!.
Però la seva gran obsessió fou el seguiment d'una estratègia armada insurreccional, que veu plasmada en el grup d'acció directa Bandera Negra, el qual intenta l'assassinat del rei Alfons XIII sense èxit en l'anomenat Complot del Garraf. Abans dels fets de Prats de Molló (intent d'alliberar Catalunya des dels Pirineus) es distancia de Macià, a qui li retreu la seva confiança amb la política de masses.
El distanciament es fa evident amb la proclamació de la República (31), a la qual Cardona s'oposa (a l'igual que a l'Estatut català) perquè creu que no hi ha res a pactar que no sigui l'alliberament total de Catalunya. Impulsarà les organitzacions patriòtiques com l'Estel i el partit Nosaltres Sols! a imatge i semblança del Sinn Féinn irlandès. Serà el responsable de l'aparell militar de Nosaltres Sols! i durà a terme diferents activitats conspiratives. Finalment, és empresonat arran dels fets d'octubre del 34, però fugirà de la presó de Lleida i s'exiliarà a França.
El triomf del Front d'Esquerres al 36 possibilita el seu retorn a Catalunya i, després d'un breu període de temps, torna a l'exili altre cop degut a l'esdevenir de la guerra. Allà impulsa la publicació del butlletí Ferms! i participa en els primers intents de vertebració del Front Nacional de Catalunya. Finalment, l'any 1942, va retornar clandestinament a Sant Just Desvern, on morirà el 7 de març de 1943. El seu funeral es va celebrar de bon matí, amb una àmplia presència policial per evitar que esdevingués un acte propagandístic nacionalista.
Daniel Cardona fou un lluitador incansable. La seva tenacitat i emmirallament en l'exemple irlandès, el feren optar per la via armada, el que el portà a l'organització i impuls de diferents grups armats per assolir el tan anhelat objectiu. Cardona donà tota la seva vida i la seva fortuna al servei de la causa de la llibertat de Catalunya
