A més de periodista, musicòloga i una completa escriptora, Carme Karr fou una gran defensora dels drets de la dona: el seu feminisme de principis de segle XX va representar un gran avenç per a l'època en què vivia. Nascuda a Barcelona el 1865, filla de l'escriptor francès Alphonse Karr, i casada amb el novel·lista Josep Maria Lasarte, dirigia un moviment feminista a Catalunya que lluitava per dotar les dones d'eines que les capacitessin tant per a l'exercici d'una professió com per assolir la igualtat de drets.
Fou impulsora, i alhora arribà a ser-ne presidenta de La Llar: la primera residència per a professores i estudiantes del país creada l´any 1913, i poc temps després del Comitè Femení Pacifista de Catalunya: una organització antibel·licista. Al 1921 va passar a presidir l'Acció Femenina: una associació que tenia entre els seus objectius defensar aferrissadament els interessos polítics de la dona reivindicant, per exemple, el seu dret a vot; un dret a vot que no seria reconegut fins al cap de deu anys amb l'arribada de la República.
Cal destacar en la seva trajectòria, que va dirigir “Feminal” des de l´any 1907 fins al 1917. Amb aquesta revista, va sorgir una nova estètica i una nova ètica més moderna envers la dona: la Carme formulava un conjunt de propostes per tal d'informar, confirmar i legitimar un nou model de dona arrelada als nous temps. També cal esmentar la seva col·laboració constant en un gran nombre de publicacions com “La Actualitat”, “Diari de Barcelona”, “La Mainada”, “La Veu de Catalunya” o “Or i Grana”, des de les quals escrivia sota el pseudònim de “Xènia”, fent una clara al·lusió al “Xènius” que solia fer servir Eugeni d'Ors.
Va iniciar la seva obra com a escriptora en un seguit de narracions, que signades sota el pseudònim de “L'Escardot”, van publicar-se sota el títol de Joventut l´any 1902. La seva obra va seguir amb el recull poètic Volves i les narracions Clixés (1906), ambdues publicacions centrades en la problemàtica de la dona, i més tard amb obres teatrals com Un raig de sol (1908), Els ídols (1911) o Caritat (1918). Un altre tipus d'escriptura que també va treballar fou el de la narrativa infantil amb títols com Garba de contes, i el de la novel·la amb De la vida d'en Joan Franch.
Carme Karr va morir el 29 de desembre de 1943. Al llarg de la seva vida, però, la seva manera més pràctica i resolutiva d'entendre el feminisme va conduir a grans avenços en la lluita per a la igualtat de gènere: la creació de nous mitjans d'expressió, així com nous espais propis per a la diferència i la formació van ser-ne la clau.
